Tu, pel fet d'estar llegint això, ets un/a privilegiat/da

No, no se m'han pujat els fums. No crec que aquest blog que tot just acaba de nèixer sigui una gran obra per l'espècie humana, ni tampoc crec que els meus escrits es mereixin guanyar mai cap premi. El títol del día d'avui és només una petita reflexió desprès dels moments viscuts durant aquest cap de setmana.

He tingut l'oportunitat de poder visitar el 19è Festival Internacional de Fotoperiodisme "Visa pour l'Image" de Perpinyà amb la Marta, l'Hèctor, l'Àngel i l'Aïda. A més de la sempre destacable bona companyia i de les llargues xerrades i inevitables bromes, el que sí que és excepcionalment remarcable és el que ens hem trobat a les exposicions. Inicialment anava a Perpinyà a veure fotografies de professionals, conscient de que la majoria tractarien temàtiques molt dures patides per gent anònima. Però el que m'emporto és un sèrie de sentiments respecte a una sèrie de persones, un conjunt de vides, un munt de mirades, sofriments i actituds que t'arribaven més dins del que en un principi pensava. Vull anomenar alguns d'aquests moments:

• un dels molts nens venuts per la seva família a Ghana per ser esclavitzats per pescadors, treballant al costat d'una barca amb l'inscripció "no time to play",
• la mare xinesa que ensenyava una foto del seu fill executat, per qui van haver de pagar el cinc dòlars que costava la bala mortal,
• els joves exclosos d'una societat del primer món (Líberté? Égalité? Fraternité?), passant el temps com poden al barri parisenc La Forestière, marginats, a vint quilòmetres de la Torre Eiffel,
• la mirada freda, totalitària, napoleònica i fins i tot boja i assassina de Vladimir Putin,
• la sensació de vides perdudes de nens empresonats en cel·les superpoblades (101 presos per cada 35m2 a Cambotja), acusats d'haver robat menjar en països on impera la misèria i la desnutrició,
• els fills dels mingongs (mà d'obra barata i explotada, desplaçada, sense protecció social i sense permisos a la Xina), llegint escrits de Mao i poemes invocant l'èxit d'uns Jocs Olímpics Pekin 2008 que no els importen ni de bon tros,
• mingongs pintant caps de Ken i Barbie per un euro al dia durant jornades de dotze hores,
• la família que vivia en condicions infrahumanes completament ennegrits pels fums mortals dels plàstics que havien de cremar per no morir de fred, a Armènia,
• els innocents nens moribunds covardment assassinats per l'exècit israelià al Líban l'estiu passat,
• la jove malalta tot just haver donat a llum, dos dies abans de la seva pròpia mort,
• la mirada d'un nen de dos anys que amenaçada amb una joguina a un guardià de la presó on estava condemnat a viure amb la seva mare,

... i moltes històries més.

Els mitjans de comunicació ens presenten alguns dels conflictes que es produeixen el món, però hi han infinitat de vides que no tenen la sort de viure com vivim nosaltres i que mai podrem conèixer. Gent innocent, amb la desgràcia d'haver conegut la misèria, la guerra, l'odi i la manca d'educació i de cultura. És molt difícil poder fer alguna cosa per evitar que tot això passi. És molt còmode escriure sobre desgràcies alienes havent vist solament unes fotos. Sé que és molt hipòcrita tot això que estic escrivint. Però crec que dies com aquests són els que ens han de fer relativitzar la inmensa majoria dels "problemes" que tenim.

Per últim... i "per trencar el gel", una foto curiosa: David vs. Putin... dissabte se'm va aparèixer un dels pitjors fantasmes del món:

Web de Visa pour l'Image: www.visapourlimage.com/catalan