M'ha esclatat a les mans!Tal qual com si fós el típic jugador brasiler gandul que no reapareix als primers entrenaments del seu club de futbol un cop acabades les vacances, el meu violí es va negar ahir a començar el curs. Quina ràbia! Tenia tot l'estiu per fer-ho, però el traïdor ha hagut d'esperar a la primera classe per lesionar-se, tot espetegant durant l'intent fracassat d'afinar les sofertes quatre cordes. Les estimacions més optimistes diuen que estarà de baixa al voltant d'una setmana, a l'espera del que digui el reconèixement mèdic al que serà sotmès al taller del luthier Xavier Vidal.
Ho reconec. Aviat farà quatre anys que vaig comprar aquest instrument i encara no l'havia sotmès a cap posta a punt seriosa, tot i que es tracta d'un model força antic, probablement centenari (desconec la data exacta de fabricació). Però desprès de que el cordal hagi dit prou i les quatre cordes i el pont hagin volat pels aires, no tinc més remei que fer el viatge a Barcelona, esperar i gratar-me la butxaca.
L'inici de curs musical haurà d'esperar. Desitjo una ràpida recuperació.
El meu violí desprès de la detonació incontrolada.
Nota del dia 26/09/07: Ahir, dimarts 25, vaig poder anar a buscar el meu violí un cop rebuda l'alta mèdica. Bentrobat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada