La Plaça de les Germanes Maestre

Per molts és conegut que un gran problema de Martorell, així com de la majoria de ciutats mitjanes i grans del nostre país, és l'aparcament. Especialment a zones comercials com les Bòbiles, o cascs antics com La Vila. Per tant, més d'un cop haurem pogut sentir diàlegs com aquest:

- L'aparcament a La Vila és una puta merda!

- Calla, calla, que he hagut de fotre el cotxe sota el pont de la nacional. Caminant hauria arribat abans, però feia un pal...

- Doncs jo no he trobat puestu fins les germanes mestres!

De converses com aquesta se'n poden desprendre, com a mínim, tres conclusions. Primer de tot, que som uns "putus" malparlats, i crec que el 99% de la població no ens salvem. Segon, hem d'anar més a peu: la distància entre La Vila i "els barris" és ridícula, però la frontera psicològica del riu Anoia ens fa abusar del cotxe. I tercer, la majoria de martorellenques i martorellencs sofrim d'un gran desconeixement del lloc on vivim, del seu patrimoni, de la seva història i de la seva toponímia.

Deixem de dir "germanes mestre" o "germans mestres" o expressions per l'estil quan parlem de la Plaça de les Germanes Maestre. Que aixequin el ratolí totes i tots els que hagin dit algun cop alguna burrada per l'estil!

Situada a mig camí entre la Plaça de la Vila i el Pont del Diable de Martorell, la Plaça de les Germanes Maestre és la cruïlla entre el carrer d'Anselm Clavé, el Revall, el carrer de la Cambreta i el carrer de Pere Puig. Durant el segle XV era aquest l'extrem emmurallat de la vila per la banda de llevant, l'anomenat Portal de la Font dels Badals, font que fou canviada de costat de carrer a finals del segle XIX. És per això que fins el 1963 es va anomenar Plaça de les Fonts.

El canvi de nom es va succeir arran de les greus inundacions de l'any 1962, en què el desbordament dels rius Llobregat i Anoia va provocar l'ensorrament de diversos edificis de Martorell. A la cantonada entre els carrers Pere Puig i de la Cambreta, on actualment podem trobar una font, es van esfondrar tres cases, a l'interior de les quals hi havia quatre persones que no van poder sobreviure. Dues d'elles eren les petites germanes Matilde i Marina Maestre, de 9 i 4 anys respectivament, les vides de les quals van ser homenatjades mitjançant el canvi de nom de la plaça que no va aconseguir acabar de veure-les créixer.

Fem, per tant, un petit esforç i diguem correctament el nom dels nostres carrers i places. No és gaire complicat i faríem honor a gent que (la majoria, però no tots) s'ho mereixen.

És aquest un exemple més dels molts espais degradats del casc antic de Martorell, oblidats i menyspreats durant molts anys per governs i, no ho oblidem, pels propis habitants de La Vila, molts d'ells experts en polititzar i boicotejar qualsevol iniciativa que intenti millorar l'entorn i la convivència, fent servir en comptades ocasions la crítica constructiva que tota societat moderna requereix. Sobre la taula està el Projecte d'Intervenció Integral al barri de La Vila, que va aconseguir una subvenció de 6 milions d'euros a la tercera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya (veure resum aquí), però amb el gran dubte del que farà el nou govern de dretes que, presidit per Salvador Esteve (CiU) i amb la majoria absoluta que el recolza (regidor pepero inclòs), semblen decidits a esborrar qualsevol rastre dels quatre anys de govern tripartit (PSC-ERC-ICV), tant dels encerts com dels errors.

Temps al temps... però cada dia que passa queda menys per executar el projecte, abans no la Generalitat ens retiri els diners concedits. Serà veritat que els flamants vencedors de les eleccions de maig de 2007 "estimen Martorell"? O serà tant sols una més de les seves ensarronades? Estaran els grups de l'oposició a l'alçada i defensaran els seus projectes? Com que jo ja no em crec res del que em diguin, i tot alhora, de moment la meva resposta és un contundent "?".

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Ah, per cert, una curiositat relacionada amb el tema d'avui: Aquest vespre tinc sopar amb els companys de classe d'alemany: l'Alberto, la Marta, la Maite, l'Alvaro, el Josep Maria i la nostra professora, la Yolanda. Un d'ells, el Josep Maria, s'anomena de cognom Maestre. És d'Olesa, però em va comentar un dia que és família de les dues germanes que van donar nom a la plaça. Malauradament, però, mai les va poder arribar a conèixer.