El pitjor dia de la meva vida (exagero, evidentment)

No fa gaire, poc més d'un mes, a mi també em va passar una cosa semblant a això...

... putu router!


P.D.: Sí, confessa! Pel simple fet d'estar perdent el temps mirant pàgines improductives a internet, tu també ets una mica Enjuto Mojamuto!

Kraljevi Ulice i 75Cent... per una Eurovisió diferent!

Ahir, com molts altres seguidors del moviment freak, vaig respondre a la crida de veure el Festival d'Eurovisió. Poques coses a remarcar: un guanyador realment lamentable (un personatge tirat al terra que no afinava ni una, un pringat fent veure que "tocava" el violí i un pavu amb "patins sobre gel però sense gel"), el fenòmen grec de Kalomira (molt guapa però jo no ballo gaire pitjor) i la cançó de la noruega Maria Hauskaas, que en èpoques no tant llunyanes hagués guanyat de carrer. Aquesta darrera actuació, tot i que menys innovadora, em va agradar força més. Però, sigui com sigui, totes elles segueixen un esquema semblant... i en anglès! I això fa perdre molt a un espectacle que podria ser molt interessant.

En canvi, la sensació que em va portar l'actuació de Croàcia era completament diferent. El que aparentment semblava una altra frikada-crítica d'Eurovisió no era ben bé així! Primer de tot va aparèixer un senyor, a qui ràpidament vaig batejar com a "Compay Segundo croata", dient coses impossibles d'entendre (senyal que no parlava en anglès!) i, de sobte comença a sonar un violí i un acordió posant en dubte si realment ens volien situar a la Plaça del Mercat de Zagreb o a un bar de Buenos Aires. Una cançó de format força tradicional... i en llengua pròpia! I cap al final, un altre moment original: un solo d'ampolles de vi... sí, i afinades cadascuna segons el contingut.

Aquests tres minuts de Kraljevi Ulice i 75Cent ("els reis del carrer") em van fer pensar en com desaprofiten aquesta plataforma teòricament musical els molts altres països que tenen la sort de poder ser-hi presents i que es neguen a mostrar a Europa res de la seva cultura arribant a amagar, fins i tot, la llengua. En canvi, considero que Croàcia es mereix els meus dotze punts!

Us recomano, però, el videoclip de la cançó que van cantar a Eurovisió: Romanca. No us perdeu en "Compay croat" fent de DJ cap al final del vídeo!

El veritable autor del "Txiki-txiki"

Estem immersos en una de les jornades més curioses que mai s'han viscut. El moviment friki espanyol tindrà aquesta nit els seus tres minuts de glòria en la final d'Eurovisió a Belgrad (Sèrbia).

Aconseguirà en Rodolfo Chikilicuatre el seu objectiu d'igualar la primera posició de que en el seu dia van aconseguir artistes com Remedios Amaya (1983) o Lydia (1999) (encara deu maldir qui va gosar obligar-la a vestir-se d'Agatha Ruiz de la Prada)? Evidentment, em refereixo a la primera posició... per la cua! Aquest és el veritable objectiu!

Sí, podem!

Però el document que ha obert la caixa dels trons és el que qüestiona l'autenticitat de l'autoria del Chiki-chiki. Tal i com el La-la-la de Massiel va ser composat originàriament en català per Joan Manuel Serrat (ho podeu comprovar aquí), sembla ser que el Chiki-chiki realment s'escriu Estaca-txiki i va ser composat pel un dels cantants més elogiats a aquest bloc: Lluís Llach.

Un altre gran resultat del periodisme d'investigació del programa Polònia de TV3.

Yo-Yo Ma amb el quartet de "Sesame Street"

Si llegiu l'entrada del passat dilluns a aquest mateix bloc, comprovareu que ja vaig deixar anar la intenció de presentar l'escena de Sesame Street on el cellista Yo-Yo Ma interpreta el Quartet per dos Honkers, Dinger i violoncel de Beethoven... de Murray Beethoven, el famós Honker!

Doncs bé, les meves amenaces de vegades esdevenen realitats. Espero que gaudiu d'aquest fragment d'un programa infantil d'una època en que la televisió de la tarda era feta pels infants, i on sovint podien aprendre moltes coses interessants. Buff... rellegeixo el que escric i penso: m'estaré fent gran?

Si sou una mica frikis (com el que us escriu) i encara no en teniu prou, us recomano una altra aparició del mateix músic a un altre capítol de Sesame Street. Mireu-lo després de fer clic aquí (l'enllaç s'obrirà a una finestra nova). Gaudireu, o més ben dit patireu, la primera classe de violí d'Elmo. Però tingueu una mica de paciència: els que algun dia vam començar a tocar un instrument de corda sabem posar-nos en el seu lloc.

Ara bé, qui serà el proper artista convidat?