diumenge, 30 de setembre de 2007

El luxe de rebutjar una abraçada

Realment hi ha algú que pugui sincerament rebutjar unes paraules de suport? És un desig de sort i l'oferiment d'una mà amiga motiu per girar-se d'esquenes? Estem en disposició de permetre'ns el luxe de rebutjar una abraçada?

La vida no sempre corre al ritme que desitgem i sovint ens sentim sols, tot i estar alhora envoltats de gent; gent que, com tot ésser humà, no és perfecta, però que de ben segur un dia poden ser aquella persona que et faci somriure en un moment de dificultat. Jo, com tothom, tampoc he estat sempre just amb aquells que m'han volgut ajudar o que, d'una manera més o menys encertada, s'han preocupat per mi.

Qui algun cop s'hagi sentit decebut per un mal gest meu, sobretot en intentar donar-me el seu recolzament durant un moment anímic baix, li demano perdó per la meva actitud i li dono, potser amb retard, el meu agraïment sincer.

Per una altra banda, qui algun cop hagi sentit la necessitat de mirar cap un altre lloc quan he ofert els meus braços, té les portes obertes a la meva amistat, ja que els bons desitjos cap a qui aprecies no es tallen d'un dia per l'altre. Tots cometem errors, però quan sorgeixen fruit del desig de la felicitat d'una altra persona, no poden obrir distàncies insalvables, sols ser l'alcohol que cou la ferida oberta pels nostres diferents punts de vista abans aquesta no hagi cicatritzat. Perdonem-nos els errors i afrontem les dificultats sense por.

A tots i cadascun de vosaltres una abraçada i... que tinguem sort!

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

(Lluís Llach - Que tinguem sort)