Propera estació... fantasma!

En una època plena de debats menys o més interessats i/o interessants respecte al futur de les insfrastructures ferroviàries i, en particular, les que travessen la ciutat de Barcelona pel subsòl, trobo que és interessant conèixer una mica la història de les diferents línies de metro i de tren que recorren sota els carrers de la capital catalana.

Obres del Gran Metropolità sota la Via Laietana (actual L4)

És per això que us convido a visitar un enllaç on es pot conèixer una mica d'història de línies i, el que és encara més interessant, descobrir quines són les estacions fantasma de Barcelona.

Algú coneix les parades de metro de Ferran, Correus o Gaudí? Algun cop heu pujat al comboi a les estacions de Travessera, Banc o La Bordeta o Santa Eulàlia? Sabieu que fa algunes dècades l'estació de Plaça Espanya no era on es troba ara? Són totes aquestes antigues estacions de les línies de Gran Metropolità (part de les actuals L3 i L4, d'ample internacional), del Ferrocarril Metropolità Transversal (actual L1, d'ample ibèric) i del Ferrocarril de Sarrià. Algunes d'elles van ser clausurades, d'altres mai s'han arribat a fer servir.

Per llegir l'article sencer feu CLIC AQUÍ (s'obrirà en una finestra nova). És realment interessant.

Els ramals del Gran Metropolità al seu pas per Ciutat Vella.
Algunes estacions han caigut en l'oblit col·lectiu.

P.D.: Fixeu-vos en les fotos de l'estació de Correus: qui havia de dir a l'empresa anunciant que els seus anuncis durarien tants i tants anys a les parets del metro?

3.Oktober - "Tag der deutschen Einheit" (Dia de la Reunificació Alemanya)

El 3 d'octubre de 1990 va desaparèixer oficialment la que podríem considerar la frontera més simbòlica de l'Europa del segle XX. I és que tal dia com avui la República Federal Alemanya va annexionar-se els 6 Länder de l'antiga República Democràtica Alemanya (Brandemburg, Berlin, Mecklenburg-Vorpommern, Sachsen, Thüringen i Sachsen-Anhalt), passant-se a denominar aquests territoris per part de la societat alemanya com els "nous estats", en contraposició amb els "vells estats" de l'oest. No va ser, per tant, una unió de dos països tal com aquí ens han volgut vendre, sinó una annexió. Fins i tot el nom de la "nova" República Federal és exactament el mateix que el de la "vella" Alemanya occidental: Bundesrepublik Deutschland. Sovint es considera aquesta data com el final "real", o si més no simbòlic, de la Segona Guerra Mundial.

17 anys després encara no ha arribat un sentiment d'unitat a Alemanya. La població segueix dividida psicològicament, ja sigui per motius reals o per simples tòpics, entre ossies (d'Ost, Est en alemany) i wessies (de West, Oest en alemany). Els wessies critiquen principalment el desgreuge comparatiu en matèria econòmica (fiscal i d'inversió pública) en favor dels "nous estats", mentre que els ossies, tot i l'augment de llibertats individuals i col·lectives, han sofert un augment de l'atur realment preocupant i una entrada molt accidentada a l'economia de mercat, patint la pitjor cara de dues realitats desconegudes per les societats "socialistes" de l'època: la privatització i l'augment del preu de la vivenda, apareixent el fins llavors "desconegut" fenomen de l'Obdachlosigkeit (els "sense sostre").

Així doncs, va ser bona la reunificació de les "dues Alemanyes"? Ningú ho té clar, ja que hi han opinions i justificacions cap els dos sentits. Realment altres solucions a la "vergonya del mur" eren possibles, però fins aquí els ha portat la història i els toca ara mirar el futur.

Plena de tòpics però molt interessant alhora és la pel·lícula Good Bye, Lenin (Wolfgang Becker, 2003, veure tràiler), i més seriosa i realment bona és també Das Leben der Anderen (La vida de los otros, Florian Henckel Von Donnersmarck, 2006, veure tràiler). Dues pel·lícules alemanyes molt diferents entre elles, però ambdues mereixedores d'un gran èxit a nivell mundial i que ens porten a l'època en la que el mur europeu de la vergonya va començar a trontollar. Si no les heu vist, us les recomano.

Per últim, us convido a escoltar la cançó Von Deutschland nach Deutschland ("D'Alemanya a Alemanya") de Bettina Wegner, que vam poder escoltar a classe d'alemany a Dresden el març de 2005 (com passa el temps!). Aquesta cantautora nascuda al Berlin occidental però crescuda a l'Est degut a les conviccions comunistes dels seus pares, va protestar davant la manca de llibertats a l'antiga DDR a la universitat, políticament i mitjançant la cançó. Jo, per la meva part, continuaré currant cada dia 3 d'octubre a una empresa filial d'un grup alemany, tot i que a la "metròpoli" sigui la festa nacional i ningú m'agafi el telèfon.

Zwei Namen fuer ehemals gleiches Land
die Grenze geht mitten durchs Ich
verschiedene Fahnen, nur farblich verwandt
im Muster verwirren sie sich...

Dos noms pels que en el seu dia van ser un sol país
la frontera m'atravessa,
diferents banderes, sols unides pel color
es confonen en el seu patró...

La Plaça de les Germanes Maestre

Per molts és conegut que un gran problema de Martorell, així com de la majoria de ciutats mitjanes i grans del nostre país, és l'aparcament. Especialment a zones comercials com les Bòbiles, o cascs antics com La Vila. Per tant, més d'un cop haurem pogut sentir diàlegs com aquest:

- L'aparcament a La Vila és una puta merda!

- Calla, calla, que he hagut de fotre el cotxe sota el pont de la nacional. Caminant hauria arribat abans, però feia un pal...

- Doncs jo no he trobat puestu fins les germanes mestres!

De converses com aquesta se'n poden desprendre, com a mínim, tres conclusions. Primer de tot, que som uns "putus" malparlats, i crec que el 99% de la població no ens salvem. Segon, hem d'anar més a peu: la distància entre La Vila i "els barris" és ridícula, però la frontera psicològica del riu Anoia ens fa abusar del cotxe. I tercer, la majoria de martorellenques i martorellencs sofrim d'un gran desconeixement del lloc on vivim, del seu patrimoni, de la seva història i de la seva toponímia.

Deixem de dir "germanes mestre" o "germans mestres" o expressions per l'estil quan parlem de la Plaça de les Germanes Maestre. Que aixequin el ratolí totes i tots els que hagin dit algun cop alguna burrada per l'estil!

Situada a mig camí entre la Plaça de la Vila i el Pont del Diable de Martorell, la Plaça de les Germanes Maestre és la cruïlla entre el carrer d'Anselm Clavé, el Revall, el carrer de la Cambreta i el carrer de Pere Puig. Durant el segle XV era aquest l'extrem emmurallat de la vila per la banda de llevant, l'anomenat Portal de la Font dels Badals, font que fou canviada de costat de carrer a finals del segle XIX. És per això que fins el 1963 es va anomenar Plaça de les Fonts.

El canvi de nom es va succeir arran de les greus inundacions de l'any 1962, en què el desbordament dels rius Llobregat i Anoia va provocar l'ensorrament de diversos edificis de Martorell. A la cantonada entre els carrers Pere Puig i de la Cambreta, on actualment podem trobar una font, es van esfondrar tres cases, a l'interior de les quals hi havia quatre persones que no van poder sobreviure. Dues d'elles eren les petites germanes Matilde i Marina Maestre, de 9 i 4 anys respectivament, les vides de les quals van ser homenatjades mitjançant el canvi de nom de la plaça que no va aconseguir acabar de veure-les créixer.

Fem, per tant, un petit esforç i diguem correctament el nom dels nostres carrers i places. No és gaire complicat i faríem honor a gent que (la majoria, però no tots) s'ho mereixen.

És aquest un exemple més dels molts espais degradats del casc antic de Martorell, oblidats i menyspreats durant molts anys per governs i, no ho oblidem, pels propis habitants de La Vila, molts d'ells experts en polititzar i boicotejar qualsevol iniciativa que intenti millorar l'entorn i la convivència, fent servir en comptades ocasions la crítica constructiva que tota societat moderna requereix. Sobre la taula està el Projecte d'Intervenció Integral al barri de La Vila, que va aconseguir una subvenció de 6 milions d'euros a la tercera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya (veure resum aquí), però amb el gran dubte del que farà el nou govern de dretes que, presidit per Salvador Esteve (CiU) i amb la majoria absoluta que el recolza (regidor pepero inclòs), semblen decidits a esborrar qualsevol rastre dels quatre anys de govern tripartit (PSC-ERC-ICV), tant dels encerts com dels errors.

Temps al temps... però cada dia que passa queda menys per executar el projecte, abans no la Generalitat ens retiri els diners concedits. Serà veritat que els flamants vencedors de les eleccions de maig de 2007 "estimen Martorell"? O serà tant sols una més de les seves ensarronades? Estaran els grups de l'oposició a l'alçada i defensaran els seus projectes? Com que jo ja no em crec res del que em diguin, i tot alhora, de moment la meva resposta és un contundent "?".

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Ah, per cert, una curiositat relacionada amb el tema d'avui: Aquest vespre tinc sopar amb els companys de classe d'alemany: l'Alberto, la Marta, la Maite, l'Alvaro, el Josep Maria i la nostra professora, la Yolanda. Un d'ells, el Josep Maria, s'anomena de cognom Maestre. És d'Olesa, però em va comentar un dia que és família de les dues germanes que van donar nom a la plaça. Malauradament, però, mai les va poder arribar a conèixer.