El pitjor dia de la meva vida (exagero, evidentment)

No fa gaire, poc més d'un mes, a mi també em va passar una cosa semblant a això...

... putu router!


P.D.: Sí, confessa! Pel simple fet d'estar perdent el temps mirant pàgines improductives a internet, tu també ets una mica Enjuto Mojamuto!

¡Borja, como te ajogues te mato!

Precisament no és aquesta la millor cançó de Joaquin Sabina, però s'ha de reconèixer que se li va anar una mica l'olla quan la va composar. Potser és per això que som molts a qui la lletra de Como te digo una "Co" te digo la "O" ens sembla una de les més divertides d'un cantautor espanyol.

I és que aquest monòleg de la mare del Borja a la platja és hil·larant!

Ven acá pacá, Borja, la toalla,
¿qué te has hecho en la frente?
¿Tú has visto qué cruz?
Bueno, Ana María
bésame a Vicente.
Carretera y manta,
lo que es otro día
nos traemos del súper las fantas.

Acaba de llegir la lletra fent clic aquí.

El veritable autor del "Txiki-txiki"

Estem immersos en una de les jornades més curioses que mai s'han viscut. El moviment friki espanyol tindrà aquesta nit els seus tres minuts de glòria en la final d'Eurovisió a Belgrad (Sèrbia).

Aconseguirà en Rodolfo Chikilicuatre el seu objectiu d'igualar la primera posició de que en el seu dia van aconseguir artistes com Remedios Amaya (1983) o Lydia (1999) (encara deu maldir qui va gosar obligar-la a vestir-se d'Agatha Ruiz de la Prada)? Evidentment, em refereixo a la primera posició... per la cua! Aquest és el veritable objectiu!

Sí, podem!

Però el document que ha obert la caixa dels trons és el que qüestiona l'autenticitat de l'autoria del Chiki-chiki. Tal i com el La-la-la de Massiel va ser composat originàriament en català per Joan Manuel Serrat (ho podeu comprovar aquí), sembla ser que el Chiki-chiki realment s'escriu Estaca-txiki i va ser composat pel un dels cantants més elogiats a aquest bloc: Lluís Llach.

Un altre gran resultat del periodisme d'investigació del programa Polònia de TV3.

Concert per piano núm.1 de Txaikovski... a sac!

Sempre he trobat molt interessant la varietat de criteris a l'hora de transcriure un nom propi a una llengua amb alfabet diferent. I és que a quan he volgut posar títol a l'entrada d'avui he dubtat de com escriure el nom del famós músic rus Пётр Ильич Чайкóвский en el nostre alfabet. Serà Tchaikovsky? Potser queda més nostrat escriure Xaikòvski? Hi ha algun filòleg a la sala? Al final he optat en fer cas a la nostra (no sempre) amiga Vikipèdia i fer servir la transcripció Piotr Ilitx Txaikovski. I punt!

Tot i no ser habitual en mi, avui m´he fixat més en els concerts per piano i orquestra que en els de violí. Però és que fins fa poc no tenía notícia de que els famosos còmics britànics Monty Python sabessin tocar tant... a sac! Espero que gaudiu d'aquesta difícil interpretació del conegut fragment inicial del Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski.

Després de veure el vídeo em permeto fer tres petites reflexions:

1. Primera: què grans que són els Monty Python!
2. Segona: si ets pianista, t'envio una abraçada. Jo també t'estimo!
3. Tercera: no us perdeu, ara sí, la interpretació d'aquest famosíssim concert per part de la prestigiosa pianista argentina Martha Argerich l'any 2001 al Japó: clic aquí. Probablement és millor que la dels Monty Python, però de ben segur que mai no gosarà tocar aquesta obra sortint d'un sac. That's why I love Python!

Aquest estiu... aigua del Volga!

Font: Ferreres - El Periódico de Catalunya (04/04/2008)

Cap de setmana surrealista... "paseando con papá"

Aquest ha estat un cap de setmana força complet. A més de la representació de La Passió i de les eleccions generals, han tigut lloc els aniversaris de la Núria i el Dani, així com la celebració dels 72... ai no, dels 27 anys del Raimon, l'"abuelo" que accedeix a que pugui aconseguir els meus capricis sempre que hem voltat per Europa (tot i que a aquesta edat ja "chochea"). No cal dir que a tots ells els desitjo el millor.

Abans, però, una bona colla vam seguir la crida de la Laia per fer una excursioneta. A més de la monumental calçotada a El Pont d'Armentera, que tenint en compte la complicada digestió posterior podriem valorar com a "realista", vam poder portar a terme també un parell de visites que només podrien ser definides com a "surrealistes" o bé, com a mínim, curioses. En properes actualitzacions en faré algun comentari. Ara per ara, en donaré només una pista per cadascun dels llocs visitats: "Sakya Tashi Ling" i "¡puños fuera!".

Això sí, mentre duri l'espera, podeu gaudir d'algunes imatges de la pel·lícula El milagro de P.Tinto que és, segons la meva humil opinió, l'obra mestra de l'humor surrealista espanyol. Si encara no l'heu vist i voleu riure de valent sense caure en l'acudit fàcil, us la recomano. En particular, la seva banda sonora és realment divertida, versionant cançons que ronden el mig segle de vida d'una forma completament addient amb el desenvolupament de la història de la família P.Tinto. La cançó del següent vídeo és "Paseando con papá" i la vam poder escoltar al cotxe volvito de l'Aïda: música surrealista per una excursió surrealista. Tralarí, tralarí!

Ups... gairebé me n'oblidava de molts altres moments surrealistes del cap de setmana: l'ambient de Champions League al carrer Gènova de Madrid, el resultat del PSC a Catalunya (encara algú es frega els ulls), i també ell, el més gran...

el gran triomfador!

Harder, better, faster, stronger...

Avui aquest bloc patirà un augment considerable dels seus indicadors de frikisme i d'anada d'olla. I és que el vídeo de YouTube amb el que començo la setmana no és per menys.

Us presento una coreografia del "Harder, better, faster, stronger", publicat a l'àlbum Discovery (2001) del dúo francès de música electrònica Daft Punk. El ball us permetrà seguir la lletra en tot moment, de forma que a més de lloar el nivell s'absurditat del vídeo, podreu repassar com es formen els comparatius en llengua anglesa.

Crec que el personal comença a estar greument avorrit, però... i com ens ho passem de bé? Si us plau, no m'ho tingueu en compte!

"Work It
Make It
Do It
Makes Us
Harder
Better
Faster
Stronger
More Than
Hour
Our
Never
Ever
After
Work is
Over, over.

Work It Harder Make It Better
Do It Faster, Makes Us stronger
More Than Ever Hour After
Our Work Is Never Over"

P.D.: Si tot i així encara no en teniu prou, us recomano a veure el vídeo de les Daft Hands fent clic aquí (el vídeo s'obrirà a una finestra nova). The hands are getting harder, better, faster and stronger too!

La reina de la casa

Ella era la reina de la casa, però ja fa uns quants anys que de forma cruel i injusta va perdre el seu tron: el lloc on moltes famílies (no totes) centren la seva vida domèstica. I és que en plena hegemonia de la gran monarca, un aparentment simple i delicat individu va usurpar el poder que l'antiga reina de la casa ocupava amb serietat, flexibilitat i eficiència.

Però ben aviat hi haurà justícia. Es comença a evidenciar una guerra pel control de menjadors i les sales d'estar, la lluita entre dos candidats: el Príncep Blau i el Duc del Comptat de Gates.

Qui aconseguirà el poder? Qui serà el succesor del malvat desterrador de la sempre recordada reina de la casa? Ningú ho sap del cert, però de ben segur que el traïdor veurà ben aviat acabat el seu regnat i es dedicarà simplement a espantar ocells penjat de terrat en terrat.

Per cert, què deu estar fent en aquests moments l'inmortal reina de la casa?

"Cada dólar me acerca más al lejano oeste"

Petit regal per un dia de Reis que ja s'acaba: un memorable fragment de la pel·lícula Los hermanos Marx en el Oeste.

Realment el guió és magnífic i, com és habitual en els germans Marx, cadascuna de les frases que pronuncien té suc per analitzar i per riure. És per això que vull compartir aquesta escena d'estira i arronsa entre timadors, de la qual vam poder parlar durant el sopar que vam fer a altes hores de la nit la Txell, el Marco, el Raúl i l'Eloi divendres passat. Aconseguirà en Groucho els deu dòlars que necessita per poder comprar el seu bitllet cap a l'Oest?

Per aquells que agafeu el tren habitualment: sort i paciència. I sobretot, vigileu amb el canvi, no fos cas que a sobre dels problemes presents dia sí i dia també, acabessiu repetint una de les frases finals de l'escena: "Tengo la impresión de que he caido en una cueva de ladrones".

- Un billete para el Oeste. Hasta el final.
- Sí señor. Setenta dólares, por favor.
- Setenta amigo, no se moleste contándolos.
- Aquí sólo hay sesenta dólares.
- ¡Ya le dije que no los contara!
- ¡Necesito diez dólares más!
- ¡Es un robo! No me extraña que esté entre rejas.

T'ha agradat la recomanació d'avui? Si és així, segur que també t'agraden les veritats d'en Groucho (veure 16/10/2007) i l'escena de la cabina del vaixell d'Una noche en la ópera (veure 01/10/2007).

Una trista història d'amor dins una nevera

Avui parlarem d'una trista història d'amor, la història del iogurt de maduixa que es va enamorar de les natilles del pis de dalt del frigorífic. Però, a qui no li ha passat mai que qui més t'agrada marxi amb un putu biodesnatat?

Érase unha vez un iogur de fresa namorado dunhas natillas de vainilla que vivían na neveira, un pouco máis arriba, arriba da súa cabeza…

O iogur de fresa intentaba cada día achegarse ás natillas para explicarlle o que sentía, pero cada vez que as vía tremía coma un flan...

-¿Que podo facer para que se fixe en min?- preguntoulle a un vaso de leite con nesquick- Dáme un consello, sei que en ti mollan madalenas, cornflakes e máis galletas.

- Mira iogur de fresa o que che podo dicir é que axunta dela vas a ter que subir.

-¡Ai, vaso de leite, non sei por onde ir!

-Pois apura, que mañá caducas.

O iogur de fresa armado de valor, botoulle un par de conservantes, así se arriscou ata que chegou arriba axunta do seu amor:

-¡Cariño, xa estou contigo!

-¡Pero como se atreve, pedazo descarado! ¿non ve que estou casada cun bio desnatado que non precisa frío durante tres meses e non coma vostede?

Dixo o iogur de fresa: -De todo isto aprendín, non quero un corpo danone e un cerebro petisuíiiiii...

Markinhos Drinkin - Iogur de fresa

Aquesta frikada gallega me la va recomenar en Bieito, un dels millors amics de la meva època a Dresden i una gran persona. Aquests dies de festa ens haviem de veure, però al final no ha estat possible. Però... mai és tard!

Bush bloody Bush

Corren rumors que davant del ja proper final de la presidència de George W. Bush al capdavant dels EUA, l'aviat ex-president està assajant per participar a la propera edició d'American Idol versionant el Sunday Bloody Sunday dels U2. Divertida recomanació que l'Angie de Dublin va fer al Javi durant el seu Erasmus a Aachen.

I és que aquest Bush és molt Bloody Bush. Més val riure una mica...

I can't believe the news today
Oh, I can't close my eyes and make it go away
How long, how long must we sing this song?
How long, how long?
Tonight, we can be as one tonight

Broken bottles under children's feet
And bodies strewn across the dead end street
But I won't heed the battle call
It puts my back up
Puts my back up against the wall

Sunday, bloody Sunday...

Els despistats que desconeguin quina és la cançó original, aquí la teniu:

Scary Mary, als millor cinemes

Es rumoreja que és a punt d'arribar als cinemes la pel·lícula de la minyona més malèfica de tots els temps. El tràiler realment posa els pèls de punta.

Tremoleu, que Scary Mary ja comença a baixar del cel!

Evidentment aquest vídeo és una conya força ben feta que he trobat al YouTube. El muntatge va ser fet per Chris Rule amb l'ajuda de Nick Eckert, fent servir la composició musical A Violent Attack de Caine Davidson i diferents talls de Mary Poppins. Un petita excusa per pintar un somriure tot just passat l'equador de la setmana.

Però sincerament crec que el tema podria arribar a acollonir qualsevol... i és que ja deia la cançó allò de...

Con un poco de azufre esa píldora que os dan,
la píldora que os dan sentará fatal.

Desmuntant Woody Allen

Fa poc va arribar a les meves mans el llibre Desmuntant Woody Allen, un recull de frases brillants del geni de Brooklin realitzat pel periodista Víctor Fernández. A dins es barregen expressions extretes de pel·lícules, entrevistes, o bé entregues de premis. N'hi han de divertides, de més superficials, d'altres més profundes, i tocant molts àmbits de la vida i del més enllà. Tenint en compte que es tracta d'un personatge que mai assisteix a la gal·la d'entrega dels premis Oscar (fins i tot estant nomenat!), ja que coincideix amb els assajos de la seva banda de jazz, ens podem fer una primera impressió de la singularitat de la seva personalitat. Què et sembla doncs si compartim algunes de les seves cites més conegudes?


Woody Allen i la vida:

• L'eternitat es fa llarga, sobretot al final.
• No crec en una vida posterior, però per si de cas m'he canviat de roba interior.
• Que feliç seria si fos feliç.
• M'interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida.
• Morir és com dormir, però sense aixecar-se a pixar.
• Els somniadors són els salvadors del món.
• Gaudeix del dia fins que un imbècil te l'arruïni.
• Tots els homes són mortals. Sòcrates era mortal. Per tant, tots els homes són Sòcrates. Cosa que significa que tots els homes són homosexuals.
• Els diners són millor que la pobresa. Solament per motius econòmics.
• Si no t'equivoques de tant en tant, vol dir que no aprofites totes les teves oportunitats.
• "Oh, sempre veus el got mig buit." "No. Sempre el veig mig ple. De verí!"
• M'agrada la pluja. Neteja els records de la vorera de la vida.

Woody Allen, geni i figura:

• Res m'agrada i enorgulleix més que ser considerat un cineasta europeu.
• Vaig al psicoanalista des de fa quinze anys. Li donaré un any més i després me n'aniré a Lourdes.
• Em dol no poder assistir al teu 75 aniversari, però espero que tu vinguis al meu. ("Carta a Groucho Marx")
• El que més odio que em demanin perdó abans de trepitjar-me.
• La marihuana causa amnèsia i... altres coses que no recordo.
• Els avantatges del nudisme són evidents a la vista.
• Els mosquits moren entre aplaudiments.
• No conec la clau de l'èxit, però sé que la clau del fracàs és tractar de complaure tot el món.
• El meu pare va vendre la farmàcia perquè no hi havia més remei.
• Vaig fer un curs de lectura ràpida i em vaig llegir Guerra i pau en vint minuts. Crec que parlava una mica sobre Rússia.
• Jo vaig ser expulsat del col·legi per copiar en l'examen de metafísica; vaig mirar en l'ànima del noi que s'asseia al meu costat.
• Em llevo, em poso la camisa i em cau un botó. Després obro la porta del cotxe i em cau el pany. I ara em fa por anar al lavabo.
• "Li van disparar als ulls." Oh, Déu meu, és cec?" "És mort."

Woody Allen, l'amor i el sexe:

• Alguns matrimonis acaben bé, uns altres duren tota la vida.
• El diabètic no pot anar de lluna de mel.
• El cor és un múscul molt, molt elàstic.
• El sexe sense amor és una experiència buida. Però com a experiència buida és una de les millors.
• El cervell és el meu segon òrgan favorit.
• El sexe és brut? Només si es fa de la manera correcta.
• L'última vegada que vaig estar dintre d'una dona va ser quan vaig visitar l'Estàtua de la Llibertat.
• "Vaig dormir amb una persona per diners. Això em converteix en prostituta?" "No, només per la definició del diccionari."
• L'única vegada que la meva dona i jo vam tenir un orgasme simultani va ser quan vam firmar el divorci davant el jutge.
• Bígam: idiota al quadrat.
• El sexe és com una partida de mus: si no tens una bona parella... més et val tenir una bona mà.
• Estimeu-vos els uns sobre els altres.

Woody Allen, fent amics:

• Drew Barrimore canta molt malament. La gent sorda no vol veure els seus llavis en moviment.
• Els japonesos no miren, sospiten.
• La música japonesa és una tortura xinesa.
• Aquest home és un mentider i un assassí, i ho dic amb tot el respecte.
• Veig desastre. Veig catàstrofe. Pitjor, veig advocats!
• Hi ha estudiants a qui els afligeix anar a l'hipòdrom i veure que fins i tot els cavalls aconsegueixen acabar la seva carrera.

Què he de celebrar?

Avui no ha sonat el despertador. Tot i així, després de l'esforç d'obrir els ulls comprovo que avui és divendres. Vaja! I per què no ha sonat a les sis?

Em llevo i intento pensar en els motius que fan que el dia d'avui no sigui un divendres qualsevol. Malalt no estic... serà aquest, doncs, un dia festiu? Sembla ser que sí, però ara bé: què he de celebrar?

Pel carrer no hi passa gaire gent... és aquesta una festa familiar? La vigília del dia d'avui no s'ha emès per televisió cap missatge institucional de monarques ni presidents desitjant la felicitat familiar, tot i que alguns diuen que un home amb barba sí que n'ha fet un, erigint-se com el salvador de tots els mals que amenacen la bona gent. Veient que per casa no hi ha ningú i que aquest senyor del vídeo no ens desperta gaires simpaties, descarto la possibilitat de gaudir d'una jornada especial envoltat de família. Un altre dia serà...

Què passa avui doncs? Em sembla ara recordar que l'Ana, una companya de la feina, em deia que eren les festes patronals a la seva ciutat i que passaria aquests propers tres dies amb la família i amics. Però tenint en compte que ella és de Saragossa, segueixo sense entendre els motius que fan que avui no haguem anat a treballar.

Vaja, ara em començo a sentir música, però em sobta l'aire militar que desprèn. Trec el cap pel balcó i sembla que el so prové de la caserna de la Guàrdia Civil. No tinc cap relació amb el cos, ni tampoc em ve gaire de gust tenir-ne. A més, recordo aquella frase de Groucho Marx que deia "la justícia militar és a la justícia, el que la música militar és a la música". Segueixo, doncs, dubtant del que representa aquest dia per mi.

Em proposo, per últim, mirar què fan a la televisió... i la petita pantalla m'acaba de treure els pocs dubtes que em quedaven. Aquesta festa no va amb mi. I tinc la consciència tranquila: prou que he intentat trobar-ne significat, però res no m'ha convençut.

Per últim... sabeu què passa quan s'escolta l'himne d'Espanya a l'inrevés?

L'Havanera de Carmen, "a la cítrica"

Senyores i senyors, des de l'Horta de València (o potser era del Barri Sèsam?) rebem amb tot honor la nova estrella del panorama operístic del món cítric. Si fa uns dies vam poder veure l'excel·lent interpretació d'enciams i cogombres a La Guerra de les Verdures, avui és el torn de gaudir amb un fragment de l'ària Havanera de l'òpera Carmen de Georges Bizet, de la mà de la mezzo-taronja més musical que mai hom recordarà.

L'amour est un oiseau rebelle
que nul ne peut apprivoiser,
et c'est bien en vain qu'on l'appelle,
s'il lui convient de refuser.
L'amour! l'amour!
l'amour! l'amour!
si tu ne m'aimes pas, je t'aime:
si je t'aime, prends garde à toi!

Les veritats de'n Groucho

Fa ja alguns dies vaig penjar en aquest bloc alguna cosa referent als germans Marx, tot acabant amb la promesa de que algun dia penjaria alguna de les millors frases de'n Groucho. Sé que és un recurs fàcil fet servir bastant sovint a multitud de blocs, però tant em fa. He fet, doncs, una petita cerca per internet i aquí us en deixo una selecció de les que, al meu parer, són les grans veritats de'n Groucho Marx i que, evidentment, moltes però no totes comparteixo:

Groucho i la visió d'ell mateix:

• No penso pertànyer a cap club que m'accepti com a soci.
• Aquests són els meus principis, si a vostè no li agraden, en tinc d'altres.
• El secret de la vida és l'honestedat i el joc net... si pots simular això, ho has aconseguit.
• He de confessar que vaig néixer a una edat molt prematura. Quan em vaig adonar ja havien passat quatre anys i mig.
• Citeu-me dient que m'heu citat malament.
• Dubto que cap càmera pugui captar la meva bellesa interior.
• Partint del no-res vaig aconseguir arribar als cims més alts de la misèria.

Groucho i la visió del món:

• La intel·ligència militar és una contradicció en els termes.
• Atureu el món que baixo.
• La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.
• La justícia militar és a la justícia el que la música militar és a la música.
• La televisió ha fet meravelles per la meva cultura. Tant bon punt algú encén el televisor, me'n vaig a la biblioteca i llegeixo un bon llibre.

Groucho i els negocis:

• Hi ha tantes coses més importants que els diners! Però costen tant!
• Pagar el compte?... Quin costum tan absurd!
• Fill meu, la felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna...
• S'accepten propines? Té cinc dòlars?... Doncs guardi-se'ls perquè potser més tard els hi demanaré.
• Si volgués un centau, trencaria la guardiola del meu fill -si tingués un fill-.
• Que li donin el deu per cent de les meves cendres al meu promotor artístic.

Groucho espontani:

• Servei d'habitacions? Enviïn-me una habitació més gran.
• Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixin enganyar. És realment un idiota.
• He gaudit molt amb aquesta obra de teatre, especialment en el descans.
• Fins i tot un nen de cinc anys seria capaç d'entendre-ho. Ràpid! Busqui un nen de cinc anys!
• A qui creurà vostè? A mi o als seus propis ulls?

Groucho romàntic:

• El matrimoni és la principal causa de divorci.
• Mai oblido una cara, però en el seu cas faré una excepció.
• Bec per a fer interessants les altres persones.
• No és la política el que crea mals companys de llit, sinó el matrimoni.
• Fa temps vaig conviure dos anys amb una dona, fins que vaig descobrir que els seus gustos eren exactament iguals als meus: els dos ens deliem per les dones.
• Es vol casar vostè amb mi? És vostè rica? Contesti primer la segona pregunta.
• Fins després bonica... Renoi!, el compte del sopar és caríssim!... És un escàndol!... Jo de tu no el pagaria!
• Està boja per mi. Quina dona no ho està? Sé que ara em preguntarà quin és el meu secret... Què en sou d'agosarat! El secret és no donar-les a entendre que les estima. No anar mai darrere seu. Que vagin elles darrere vostre. S'ha d'avivar el foc de l'amor amb el ventall de la indiferència.
• És vostè la dona més bella que he vist en la meva vida... la qual cosa no diu gaire al meu favor.
• Que per què estava jo amb aquella dona? Perquè em recorda a tu. De fet, em recorda a tu més que tu mateixa.
• En aquesta indústria, tots sabem que darrere un bon guionista hi ha sempre una gran dona, i que darrere d'aquesta hi ha la seva muller.
• El veritable amor es presenta tant sols un cop a la vida... i després ja no hi ha qui se'l tregui de sobre.
• Em vaig casar a un jutjat. Hagués hagut de demanar un jurat.
• És vostè vídua i multimilionària? No se n'adona de que estic intentant dir-li que l'estimo?
• He passat una magnífica nit. Però no ha estat aquesta.

“Estos son mis principios. Si no le gustan tengo otros”

Amb aquesta brillant frase de Groucho Marx ens dóna la benvinguda l'Eloi al seu bloc. I és que les pel·lícules d'aquest genial quartet de germans es troben farcides de frases realment fantàstiques.

Chico, Harpo, Groucho i Zeppo (Gummo, el cinquè germà, no va actuar a cap pel·lícula) van aprofitar el seu talent musical per emprendre el seu camí artístic en espectacles de vodevil. Harpo, el germà "mut" (que realment no ho era), sabia tocar multitud d'instruments, però és conegut per les seves interpretacions a l'arpa en algunes de les pel·lícules, mentre que Chico es dedicava al piano i Zeppo a la veu. Per la seva part, Groucho era aficionat a la guitarra i al cant.

D'origen alemany i residents als Estats Units, els germans Marx van haver d'ocultar el seu origen durant la Primera Guerra Mundial. Harpo va canviar el seu veritable nom d'Adolph a Arthur i Groucho es va veure obligat a deixar de banda els personatges "alemanys" que li havien atorgat els seus primers èxits als escenaris.

A partir dels anys 20 van anar creant els seus coneguts personatges: va aparèixer el bigoti a la cara de Groucho, la perruca i la botzina de Harpo, etc. Cal remarcar que Zeppo, el germà seriós, era el més divertit fora dels escenaris i era capaç d'imitar a la perfecció i substituir en cas necessari qualsevol germà en les seves actuacions. Eren, sens dubte, un dels grups de teatre favorits del públic nord americà, famosos per les seves sàtires de l'alta societat i de la hipocresia humana.

Amb l'arribada del cinema sonor van fer el salt a la gran pantalla. Començant per "Els quatre cocos" (1929) i "El conflicte dels Marx" (1930) i acabant amb "Amor en conserva"(1946), destacaria les tres que he tingut oportunitat de veure: "Una nit a l'òpera" (1935), "Un dia a les carreres" (1937) i "Els germans Marx a l'oest" (1940)... però sobretot les grans frases que contínuament surten de la boca d'aquests genials personatges.

Un altre dia citaré algunes de les frases més conegudes de Groucho. Ara us convido a que compartim la magnífica escena de la cabina de la pel·lícula "Una nit a l'òpera"... en castellà, el famós "camarote de los hermanos Marx":

- ¿Quiere usted las uñas largas o cortas?
- Déjemelas cortas, porque aquí ya va faltando sitio.

Discurs del Molt Honorable President de la Generalitat

Avui estic sincerament poc inspirat per escriure i, per tant, cediré l'oportunitat d'expressar-se en aquest bloc a la primera autoritat del país, el nostre President.

Aquí teniu el vídeo del discurs institucional del M.H. President de la Generalitat de Pol... vull dir, de Catalunya, Sr. José Montilla, emès a TV3 per la Diada de l'Onze de Setembre d'enguany. Visc a Catalunya!