diumenge, 23 de setembre de 2007

El concert de Sibelius

És aquest sens dubte una de les obres per violí i orquestra més interpretades a les principals sales simfòniques del món. L'any 1903 Jean Sibelius va estrenar a Helsinki una primera versió d'aquest Concert per violí i orquestra en Re menor, op.47, però va resultar ser un desastre. Tot i això, i després de molts canvis en la partitura, Sibelius no es va donar per vençut i el 1905 va reestrenar el seu concerto a Berlin sota la direcció de Richard Strauss i l'interpretació solista de Karl Halir, afortunadament amb més èxit.

Com la majoria de concertos, l'obra es divideix en tres moviments:
  • Allegro moderato en Re menor,
  • Adagio di molto en Si bemoll major,
  • i Allegro ma non tanto en Re major.

Un concert molt melòdic i líric, però tot i així difícil i molt virtuosístic. Vaja, que mai a la vida el podré tenir a l'abast dels meus dits! Octaves, escales amunt i avall, harmònics, moviments d'arc de tots tipus... m'estic marejant...

M'hauré de conformar, doncs, amb les gravacions. Especialment cèlebres són les interpretacions de Jascha Heifetz, redescobridor del concert durant els anys trenta del s.XX, i la gravació de 1987 de Cho-Ling Lin i la Philarmonia Orchestra dirigida per Esa-Pekka Salonen. Més actual és l'interpretació de Hilary Hahn que fa poc he pogut trobar a YouTube. Com no és possible veure aquesta gravació des d'altres pàgines, podeu trobar els enllaços aquí: primer moviment 1ªpart i 2ªpart, segon moviment i tercer moviment, composant un total de quatre vídeos. Espero que us agradin. Pel que fa a la meva relació amb la Hilary Hahn, ja en tindreu notícies un altre dia...

Al Concert de Sibelius és remarcable la cadenza del solista, ja que es troba curiosament a la part central del primer moviment. Tot i ser realment molt més lleig que la jove Hilary Hahn, i que el so i l'imatge no sempre van alhora, us recomano el següent vídeo de David Oistrakh (1908-1974), el violinista soviètic amb més prestigi.

El fet que hagi escollit parlar avui del Concert de Sibelius no és casual. A mi és una obra que m'agrada molt, però també sé que és una de les composicions que més agraden a la Yolanda, la meva professora. Molts cops m'ha comentat les ganes que tenia de tocar-lo i el que va gaudir quan a desè curs de violí el va poder estudiar.

Ahir es van casar la Yolanda i el Francesc, i des d'aquest bloc aprofito per desitjar...

MOLTES FELICITATS!