Amb aquesta brillant frase de Groucho Marx ens dóna la benvinguda l'Eloi al seu bloc. I és que les pel·lícules d'aquest genial quartet de germans es troben farcides de frases realment fantàstiques.
Chico, Harpo, Groucho i Zeppo (Gummo, el cinquè germà, no va actuar a cap pel·lícula) van aprofitar el seu talent musical per emprendre el seu camí artístic en espectacles de vodevil. Harpo, el germà "mut" (que realment no ho era), sabia tocar multitud d'instruments, però és conegut per les seves interpretacions a l'arpa en algunes de les pel·lícules, mentre que Chico es dedicava al piano i Zeppo a la veu. Per la seva part, Groucho era aficionat a la guitarra i al cant.
D'origen alemany i residents als Estats Units, els germans Marx van haver d'ocultar el seu origen durant la Primera Guerra Mundial. Harpo va canviar el seu veritable nom d'Adolph a Arthur i Groucho es va veure obligat a deixar de banda els personatges "alemanys" que li havien atorgat els seus primers èxits als escenaris.
A partir dels anys 20 van anar creant els seus coneguts personatges: va aparèixer el bigoti a la cara de Groucho, la perruca i la botzina de Harpo, etc. Cal remarcar que Zeppo, el germà seriós, era el més divertit fora dels escenaris i era capaç d'imitar a la perfecció i substituir en cas necessari qualsevol germà en les seves actuacions. Eren, sens dubte, un dels grups de teatre favorits del públic nord americà, famosos per les seves sàtires de l'alta societat i de la hipocresia humana.
Amb l'arribada del cinema sonor van fer el salt a la gran pantalla. Començant per "Els quatre cocos" (1929) i "El conflicte dels Marx" (1930) i acabant amb "Amor en conserva"(1946), destacaria les tres que he tingut oportunitat de veure: "Una nit a l'òpera" (1935), "Un dia a les carreres" (1937) i "Els germans Marx a l'oest" (1940)... però sobretot les grans frases que contínuament surten de la boca d'aquests genials personatges.
Un altre dia citaré algunes de les frases més conegudes de Groucho. Ara us convido a que compartim la magnífica escena de la cabina de la pel·lícula "Una nit a l'òpera"... en castellà, el famós "camarote de los hermanos Marx":
Chico, Harpo, Groucho i Zeppo (Gummo, el cinquè germà, no va actuar a cap pel·lícula) van aprofitar el seu talent musical per emprendre el seu camí artístic en espectacles de vodevil. Harpo, el germà "mut" (que realment no ho era), sabia tocar multitud d'instruments, però és conegut per les seves interpretacions a l'arpa en algunes de les pel·lícules, mentre que Chico es dedicava al piano i Zeppo a la veu. Per la seva part, Groucho era aficionat a la guitarra i al cant.
D'origen alemany i residents als Estats Units, els germans Marx van haver d'ocultar el seu origen durant la Primera Guerra Mundial. Harpo va canviar el seu veritable nom d'Adolph a Arthur i Groucho es va veure obligat a deixar de banda els personatges "alemanys" que li havien atorgat els seus primers èxits als escenaris.
A partir dels anys 20 van anar creant els seus coneguts personatges: va aparèixer el bigoti a la cara de Groucho, la perruca i la botzina de Harpo, etc. Cal remarcar que Zeppo, el germà seriós, era el més divertit fora dels escenaris i era capaç d'imitar a la perfecció i substituir en cas necessari qualsevol germà en les seves actuacions. Eren, sens dubte, un dels grups de teatre favorits del públic nord americà, famosos per les seves sàtires de l'alta societat i de la hipocresia humana.
Amb l'arribada del cinema sonor van fer el salt a la gran pantalla. Començant per "Els quatre cocos" (1929) i "El conflicte dels Marx" (1930) i acabant amb "Amor en conserva"(1946), destacaria les tres que he tingut oportunitat de veure: "Una nit a l'òpera" (1935), "Un dia a les carreres" (1937) i "Els germans Marx a l'oest" (1940)... però sobretot les grans frases que contínuament surten de la boca d'aquests genials personatges.
Un altre dia citaré algunes de les frases més conegudes de Groucho. Ara us convido a que compartim la magnífica escena de la cabina de la pel·lícula "Una nit a l'òpera"... en castellà, el famós "camarote de los hermanos Marx":
- ¿Quiere usted las uñas largas o cortas?
- Déjemelas cortas, porque aquí ya va faltando sitio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada