Realment el guió és magnífic i, com és habitual en els germans Marx, cadascuna de les frases que pronuncien té suc per analitzar i per riure. És per això que vull compartir aquesta escena d'estira i arronsa entre timadors, de la qual vam poder parlar durant el sopar que vam fer a altes hores de la nit la Txell, el Marco, el Raúl i l'Eloi divendres passat. Aconseguirà en Groucho els deu dòlars que necessita per poder comprar el seu bitllet cap a l'Oest?
Per aquells que agafeu el tren habitualment: sort i paciència. I sobretot, vigileu amb el canvi, no fos cas que a sobre dels problemes presents dia sí i dia també, acabessiu repetint una de les frases finals de l'escena: "Tengo la impresión de que he caido en una cueva de ladrones".
- Un billete para el Oeste. Hasta el final.
- Sí señor. Setenta dólares, por favor.
- Setenta amigo, no se moleste contándolos.
- Aquí sólo hay sesenta dólares.
- ¡Ya le dije que no los contara!
- ¡Necesito diez dólares más!
- ¡Es un robo! No me extraña que esté entre rejas.
T'ha agradat la recomanació d'avui? Si és així, segur que també t'agraden les veritats d'en Groucho (veure 16/10/2007) i l'escena de la cabina del vaixell d'Una noche en la ópera (veure 01/10/2007).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada