Yo-Yo Ma amb el quartet de "Sesame Street"

Si llegiu l'entrada del passat dilluns a aquest mateix bloc, comprovareu que ja vaig deixar anar la intenció de presentar l'escena de Sesame Street on el cellista Yo-Yo Ma interpreta el Quartet per dos Honkers, Dinger i violoncel de Beethoven... de Murray Beethoven, el famós Honker!

Doncs bé, les meves amenaces de vegades esdevenen realitats. Espero que gaudiu d'aquest fragment d'un programa infantil d'una època en que la televisió de la tarda era feta pels infants, i on sovint podien aprendre moltes coses interessants. Buff... rellegeixo el que escric i penso: m'estaré fent gran?

Si sou una mica frikis (com el que us escriu) i encara no en teniu prou, us recomano una altra aparició del mateix músic a un altre capítol de Sesame Street. Mireu-lo després de fer clic aquí (l'enllaç s'obrirà a una finestra nova). Gaudireu, o més ben dit patireu, la primera classe de violí d'Elmo. Però tingueu una mica de paciència: els que algun dia vam començar a tocar un instrument de corda sabem posar-nos en el seu lloc.

Ara bé, qui serà el proper artista convidat?

Astor Piazzola al cello de Yo-Yo Ma

Què us sembla començar la setmana amb un viatge musical cap al Río de la Plata? Com no, em refereixo a la dansa més representativa de ciutats com Buenos Aires, Montevideo o Rosario: el tango.

En aquest cas us recomano la interpretació del Libertango d'Astor Piazzola, bandoneonista i compositor argentí considerat un dels mestres del tango de la segona meitat del segle XX. El que fa la veu de solista amb el violoncel és el nord-americà d'origen xinès Yo-Yo Ma, conegut ja sigui com a intèrpret clàssic o modern, guanyador de premis Grammy en nombroses ocasions i valorat per establir vincles entre les arts d'Orient i Occident amb el seu projecte Ruta de la Seda.

D'acord, seré sincer. M'heu pillat. Jo tampoc sabia fins avui que l'instrument de la familia dels acordions amb el que s'interpreta el tango es diu bandoneó. Però bé, diuen que cada dia s'aprèn alguna cosa nova, oi? Sigui com sigui, espero que us agradi el video tant com a mi.

Una darrera curiositat: sabieu que en Yo-Yo Ma va ser fa anys artista convidat a la versió americana de Barri Sèsam, Sesame Street? Molt em temo que no serà aquest el darrer dia que escriuré sobre Yo-Yo Ma a aquest bloc...

Dresden sota l'espectacle del cel

Els que em coneixeu ja sabeu prou bé el lloc que ocupa la ciutat de Dresden dins meu. I aquest sentiment, lluny d'anar-se apagant, roman constant i, de tant en tant, els meus pensaments es traslladen cap a la capital de l'estat de Saxònia.

Així doncs, fa pocs dies vaig provar de buscar algunes fotos mitjançant el Glugluglugle i, a part de les ja àmpliament difoses imatges de la Frauenkirche, la vista panoràmica des de l'Elba, els angelets de la Madonna Sixtina de Rafaello o les tristíssimes imatges del bombardeig de la ciutat el febrer 1945, vaig poder trobar unes fotografies que realment em van sorprendre: l'Altstadt (ciutat "antiga") de Dresden sota l'arc de Sant Martí.

L'arc de Sant Martí sobre la Hofkirche, Dresden - Fotografia: Chris Pffaf
(clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

Sobre la vista de Canaletto, Dresden - Fotografia: Chris Pffaf
(clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

Sobre l'Altstadt, Dresden - Fotografia: Chris Pffaf
(clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

Com ja he comentat i indicat al peu de cada imatge, aquestes fotografies no són meves. Les he trobat al bloc de'n Chris Pffaf i, com podeu comprovar, no he pogut resistir-me de compartir-les amb tu.

Ah, per cert! Hi ha qui m'ha dit que l'herba de la llera del riu crea una sensació de necessitat d'estirar-te i de gaudir del sol de tarda. Doncs sí, ho corroboro: l'estiu de 2005 vaig tenir la sort de poder-ho comprovar en persona en nombroses ocasions! Quins records...

100 anys, 100 persones, 1 tambor

Us presento els cent timbalers més representatius del que tot un segle de vida representa. De la més innocent joventut a la maduresa de les persones que, tot i el pas dels anys, lluiten per fer arribar les seves vides encara més lluny.

És una interessant recomanació que vaig trobar ahir a la pàgina web de Rac1: un vídeo creatiu on persones d'un a cent anys d'edat diuen la seva edat.

A classe amb l'Itzhak Pelman

Qualsevol semblança amb la realitat és solament una coincidència. Al costat d'aquest fragment d'una masterclass d'Itzhak Perlman, una classe meva de violí no és ni un acudit.

Poseu-vos en el paper d'oient de la interpretació d'algun dels dos estudiants que apareixen a la gravació. Què els faríeu treballar? Quines són les seves mancances? Els dos són molt bons però, tot i això, en Perlman és capaç de donar consells, fins i tot recolzant-se en alguns acudits, de cara a intentar millorar unes interpretacions que podrien considerar-se perfectes pel 99,9% dels mortals.

Sí, tots sabem ja que l'Itzhak Perlman és molt bo. Però, qui són els dos estudiants que apareixen al vídeo? Dos comentaris al YouTube diuen que la noia que interpreta fragments de la Fantasia de Carmen de Sarasate és Nadja Salerno-Sonnenberg, així com que el noi que interpreta el Concert núm.5 de Vieuxtemps és Cho-Liang Lin.

I ara què? Com queda el meu got? Mig buit o mig ple?

"On el cel s'oblida de ser... horitzó" (IV) ... des del tren!

Molts dels que estareu llegint això sabeu de la meva afició a emprendre viatges en tren, ja sigui amb bitllet d'Inter-rail, o bé com una etapa més d'alguna ruta per Europa. Sovint aquests trajectes han hagut de ser nocturns i són, sense cap mena de dubte, els que més oportunitats per conèixer gent i més moments per patir o per no parar de riure ens han donat.

Recordo aquella noia polonesa amb excés de vodka al seu cos com ens explicava que a Bielorússia la gent es tirava a sobre dels cotxes amb matrícula del seu país per robar menjar, el doble del Papa Joan Pau II dormint a la llitera de sota, o bé la nena polonesa (li dèiem Anita) que havia d'entrar al nostre compartiment amb la seva mare (li dèiem Tía Alicia) a les 2 de la matinada tot plorant per tal de mostrar la seva disconformitat.

No podrem mai oblidar (o millor sí) els Chicago Bulls (tres americans de Chigago que feien olor a Bull), el nen que vomitava la papilla de "pollo al curri" mentre la seva mare no deixava de cridar en alguna llengua africana que -evidentment- desconeixiem, o bé el amico rumano que sí o sí volia ajudar-nos a que no ens timessin a la nostra arribada a l'estació de tren de Braşov. Menció especial es mereixen tots aquells capaços de la proesa de roncar més fort que el soroll del txacatxa del tren.

Però com passa tots i cadascun dels vespres, abans de la nit el Sol ens crida la nostra atenció i ens diu "fins demà". I aquest cop, en canvi, els habituals reflexes no tenen perquè tenir lloc en rius o mars: poden, simplement, indicar el camí a seguir sobre els rails.

Aachen, Alemanya, juliol 2007
(clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

Colònia, Alemanya, agost 2004 - Fotografia analògica escanejada
(clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

I què passa quan la ciutat és lluny, el Sol cada cop és més baix i les nostres mirades es perden buscant l'horitzó? És quan ens adonem del que el cel s'oblida de ser...

Algun lloc al camí entre Bucarest i Sofia, Romania, agost 2007
(clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

Algun lloc entre Sibiu i Braşov, Romania, agost 2004 - Fotografia analògica escanejada
(clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

Però vigileu! No us embadaliu amb l'espectacle del cel! Mai se sap si alguna colla de nens aficionats a tirar pedres al cavall de ferro us pot despertar i retornar-vos ràpidament a la realitat del món terrenal. Sort que aquells maleïts tenien mala punteria...

La reina de la casa

Ella era la reina de la casa, però ja fa uns quants anys que de forma cruel i injusta va perdre el seu tron: el lloc on moltes famílies (no totes) centren la seva vida domèstica. I és que en plena hegemonia de la gran monarca, un aparentment simple i delicat individu va usurpar el poder que l'antiga reina de la casa ocupava amb serietat, flexibilitat i eficiència.

Però ben aviat hi haurà justícia. Es comença a evidenciar una guerra pel control de menjadors i les sales d'estar, la lluita entre dos candidats: el Príncep Blau i el Duc del Comptat de Gates.

Qui aconseguirà el poder? Qui serà el succesor del malvat desterrador de la sempre recordada reina de la casa? Ningú ho sap del cert, però de ben segur que el traïdor veurà ben aviat acabat el seu regnat i es dedicarà simplement a espantar ocells penjat de terrat en terrat.

Per cert, què deu estar fent en aquests moments l'inmortal reina de la casa?

"Sway with me"

De ben segur que tots hem començat la setmana amb bon peu. Però, si no és així, poseu bona cara i estigueu sempre preparats per quan els ritmes de Marimba comencin a sonar. Els horitzons de la setmana que avui hem encetat segur que canvien de color. Sense cap mena de dubte.

I can hear the sounds of violins
Long before it begins
Make me thrill as only you know how
Sway me smooth, sway me now.

Michael Buble - Sway "Live"

Tornem a posar pega als arquets!

Comença l'any pel meu violí. Si bé és cert que ja ha fet una mica de soroll a casa durant aquests primers dies d'any (com sempre, menys del necessari), avui serà la seva primera oportunitat de sortir de casa.

I és que avui divendres tindrà lloc la meva primera classe de violí de l'any 2008, i les sensacions són les habituals: tinc moltes ganes, tot i que no ho sembli degut a la poca feina que faig. Provaré sort, entre d'altres obres, amb el Concert per violí núm.1 en la menor (1868) del violinista belga Jean-Baptiste Accolay. Es pot trobar enregistrat al disc "Concertos from My Childhood" d'Itzhak Perlman. "Concerts de la meva infantesa", diu en Perlman. Però en el meu cas més aviat seria "Concerts que destrossa un jove no massa jove". És un clàssic concert per estudiants de grau mig de violí, però el trobo força interessant. No és l'obra més difícil que he tocat, però tot i això, doncs no: els saltillos del minut 1:43 no em surten!

boomp3.com

Per cert, demà dissabte a les 16h comencen els assajos de l'orquestra de La Passió d'Esparreguera, de cara a la nova temporada 2008. Hi hauràn molts canvis? Si puc hi aniré a veure què tal pinta la cosa aquest any. Si hi ha algú a qui li interessi venir a tocar o de públic (puc agafar descomptes), que m'ho digui. Per la meva part, seguiré comentant la jugada!

L'orquestra de les verdures

Després de La Guerra de les Verdures, arriba al bloc Canvi de Posició la nova sensació del panorama musical europeu i mundial: la Wiener Gemüse Orchester, és a dir, l'Orquestra de les Verdures de Viena.

Amb pastanagues, carabassons i cogombres com a matèria prima, la música esdevé la protagonista de l'escenari després d'una acurada transformació de les hortalisses en instruments musicals de vent, corda i percussió. Podeu consultar els instruments al web d'aquest curiós conjunt musical.

Aquí teniu un fragment d'un concert, precedit d'unes imatges de la preparació dels instruments que, per cert, cada concert han de renovar perquè acaben desfets:

Una darrera curiositat: què passa amb les restes dels instruments? Part dels instruments fets servir els donen a la audiència i una altra part va al contenidor de residus orgànics. Però el més sorprenent és el que fan amb les restes de la fabricació dels instruments, prèvies al concert: La Wiener Gemüse Orchester convida als assistents a una deliciosa sopa de verdures!

Podrem tastar algun dia no massa llunyà la seva sopa musical a les nostres terres? A mi no m'importaria començar a sentir l'oloreta i el xup-xup...

Freak però molt interessant.

"Cada dólar me acerca más al lejano oeste"

Petit regal per un dia de Reis que ja s'acaba: un memorable fragment de la pel·lícula Los hermanos Marx en el Oeste.

Realment el guió és magnífic i, com és habitual en els germans Marx, cadascuna de les frases que pronuncien té suc per analitzar i per riure. És per això que vull compartir aquesta escena d'estira i arronsa entre timadors, de la qual vam poder parlar durant el sopar que vam fer a altes hores de la nit la Txell, el Marco, el Raúl i l'Eloi divendres passat. Aconseguirà en Groucho els deu dòlars que necessita per poder comprar el seu bitllet cap a l'Oest?

Per aquells que agafeu el tren habitualment: sort i paciència. I sobretot, vigileu amb el canvi, no fos cas que a sobre dels problemes presents dia sí i dia també, acabessiu repetint una de les frases finals de l'escena: "Tengo la impresión de que he caido en una cueva de ladrones".

- Un billete para el Oeste. Hasta el final.
- Sí señor. Setenta dólares, por favor.
- Setenta amigo, no se moleste contándolos.
- Aquí sólo hay sesenta dólares.
- ¡Ya le dije que no los contara!
- ¡Necesito diez dólares más!
- ¡Es un robo! No me extraña que esté entre rejas.

T'ha agradat la recomanació d'avui? Si és així, segur que també t'agraden les veritats d'en Groucho (veure 16/10/2007) i l'escena de la cabina del vaixell d'Una noche en la ópera (veure 01/10/2007).

Una trista història d'amor dins una nevera

Avui parlarem d'una trista història d'amor, la història del iogurt de maduixa que es va enamorar de les natilles del pis de dalt del frigorífic. Però, a qui no li ha passat mai que qui més t'agrada marxi amb un putu biodesnatat?

Érase unha vez un iogur de fresa namorado dunhas natillas de vainilla que vivían na neveira, un pouco máis arriba, arriba da súa cabeza…

O iogur de fresa intentaba cada día achegarse ás natillas para explicarlle o que sentía, pero cada vez que as vía tremía coma un flan...

-¿Que podo facer para que se fixe en min?- preguntoulle a un vaso de leite con nesquick- Dáme un consello, sei que en ti mollan madalenas, cornflakes e máis galletas.

- Mira iogur de fresa o que che podo dicir é que axunta dela vas a ter que subir.

-¡Ai, vaso de leite, non sei por onde ir!

-Pois apura, que mañá caducas.

O iogur de fresa armado de valor, botoulle un par de conservantes, así se arriscou ata que chegou arriba axunta do seu amor:

-¡Cariño, xa estou contigo!

-¡Pero como se atreve, pedazo descarado! ¿non ve que estou casada cun bio desnatado que non precisa frío durante tres meses e non coma vostede?

Dixo o iogur de fresa: -De todo isto aprendín, non quero un corpo danone e un cerebro petisuíiiiii...

Markinhos Drinkin - Iogur de fresa

Aquesta frikada gallega me la va recomenar en Bieito, un dels millors amics de la meva època a Dresden i una gran persona. Aquests dies de festa ens haviem de veure, però al final no ha estat possible. Però... mai és tard!

Concurs: Videoclips paral·lels - La resposta!

Sembla ser que el concurs patillero per trobar el videoclip germà del de la cançó Nur ein Wort de Wir sind Helden ha durat menys del que m'esperava. Per una banda, puc pensar que potser era massa fàcil. Per una altra, em fa il·lusió veure com hi ha gent que, de tant en tant, es passeja per aquest bloc-poti-poti de coses que m'agraden o que em tenen encuriosit.

Les encertants

En la primera posició: amb la resposta correcta enviada el mateix dia 2 de gener a les 22:04h, una amant de la música, la poesia i els croissants, la Marina!

En segona posició: havent enviat la resposta correcta ahir dia 3 a les 11:15h, la pubilla del Pont d'Armentera, calçotera i descobridora del veritable Mazinger Z (algun dia veureu la foto del superheroi al bloc), la Laia!

Moltes gràcies a totes dues!

Els premis

Prometo pensar-hi ;-)

La resposta

Doncs sí, el videoclip de Wir sind Helden té un germà al camp de Tarragona. Es tracta del videoclip de la cançó Pau d'Els Pets. Sembla ser que Els Pets es van avançar un any, ja que el van publicar 2004. En què s'assemblen? Ho podeu jutjar vosatres mateixos!

Concurs: Videoclips paral·lels

Us proposo un petit concurs sense premi, o sí, ja veurem! Es tracta de trobar el "videoclip germà" al que avui us presento.

Wir sind Helden és un dels grups alemanys que, per les raons que siguin, més he escoltat. Una de les seves cançons més populars és Nur ein Wort, matxacada constantment a les radiofòrmules durant la meva època a Dresden, l'any 2005.

Es pot trobar compilada dins de l'àlbum Von hier an blind, del mateix any. Al videoclip es poden observar els membres del grup tirant cartellets on apareixen escrites paraules i frases de la lletra de la cançó. Ara bé: a quin videoclip de quin grup es tiren també cartellets amb la lletra de la cançó?

Pistes: El videoclip en qüestió és de l'any 2004, és a dir, anterior al de Wir sind Helden. A més, el grup que el va fer és molt més proper i força conegut a les nostres terres.

Dono per obert el concurs. Deixeu les seves respostes a la zona de comentaris. Quan algú l'encerti (o quan em cansi d'esperar) tindreu la resposta. Mentrestant, visitants del bloc, aneu-vos-en en pau!

Ich sehe, dass du denkst
Ich denke dass du fühlst
Ich fühle dass du willst
aber ich hör dich nicht ich

hab mir ein Wörterbuch geliehen
dir A bis Z ins Ohr geschrieen
Ich stapel tausend wirre Worte auf
die dich am Ärmel ziehen

Und wo du hingehen willst
Ich häng an deinen Beinen
Wenn du schon auf den Mund fallen musst
Warum dann nicht auf meinen

Oh bitte gib mir nur ein Wort
Bitte gib mir nur ein Oh
Bitte gib mir nur ein
Bitte bitte gib mir nur ein Wort

"On el cel s'oblida de ser... horitzó" (III) ... i bon any nou!

Records de l'Alhambra i dels reflexes del Sol en el màgic moment de dir bona nit a la ciutat de Granada. És aquesta una de les vistes panoràmiques més preuades d'Europa: muntanya, palaus i ciutat.

Mentre unes façanes comproven que les nits fredes han deixat empremta a Sierra Nevada i unes altres gaudeixen les vint-i-quatre hores del dia de la màgica vista sobre el barri de l'Albaicin, els murs i parets encarats cap a ponent tenyeixen de carbassa el seu color per dir adéu a l'astre rei. És el moment en que milers de càmeres enfoquen l'Alhambra, i la meva no es pot permetre ser una excepció.

Alhambra de Granada, desembre 2007 (clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

I què tal si observem també nosaltres mateixos que és el que succeeix en aquests preuats instants sobre la ciutat de Granada?

Granada, desembre 2007 (clic aquí o sobre la imatge per ampliar)

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Gairebé me n'oblido, però com no pot ser d'una altra forma, espero que tinguis tu, la propera persona que entri aquí, la que t'ha precedit, jo mateix i tothom un molt bon any 2008!