
La ruta del transsiberià és, sense cap mena de dubte, la línia de ferrocarril més llarga i famosa del món. Diuen que a tot bon viatger li passa algun cop a la vida pel cap la idea de travessar Àsia des de Moscú fins l'Est més llunyà en alguna de les seves tres variants: la transsiberiana (Moscú-Vladivostok), la transmanxuriana (Moscú-Pekin via Manxúria) o la transmongoliana (Moscú-Mongòlia-Pekin). Més de 8.000km d'estepes, frondosos boscos de Taigà, tot travessant els Monts Urals i els grans rius siberians, poblets amb cases de fusta, grans ciutats amb aire soviètic decadent, vorejar l'inmens Llac Baikal, sentir el silenci del desert del Gobi a la terra de Genguis Kahn, els campaments de gers mongols, la Gran Muralla xinesa, la Ciutat Prohibida... i, sobretot, la convivència amb gent d'arreu i el retrobament amb un mateix.
Molts dubtes i moltes sensacions dins nostre. Però també hi ha molta feina a fer, i tots sabem que la societat on vivim no sempre facilita la realització de fites com aquesta. Som a punt d'obrir la gran porta a l'Est. Seran aquests somnis algun dia realitat?
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
Un gran mapa on es poden veure les tres variants del transsiberià: clic aquí
2 comentaris:
Uoooo!
Jo penso que es pot plantejar seriosament començar a pensar-hi, per al proper estiu o el següent...
De moment, m'agrada molt el teu post. I què podem dir de les fotos... Celebro que hagis pogut reciclar el mapamundi esfèric de la 1a Comunió. Entre el discurs d'avui del Fidel i la URSS del teu globus estic emocionat.
Amunt damnats de la terra!
Ai! és que el transsiberià.... és sentir aquesta paraula i posar-se a somiar!
Publica un comentari a l'entrada