diumenge, 28 d’octubre de 2007

Marinero en tierra

En una època mancada de referents poètics i on sovint es parla de memòria històrica, és sa retrobar-se de tant en tant amb creacions o fragments d'aquells poetes o escriptors que van veure truncada la seva obra o, si més no, influïda pels canvis polítics i per la persecució dels seus ideals. A la memòria queden noms com Miguel Hernández, Antonio Machado o Federico García Lorca. D'altres van poder sobreviure com van poder, com és el cas de Rafael Alberti, qui va haver d'exiliar-se per la seva afiliació al Partit Comunista, però que va poder retrobar la seva terra i viure-hi els darrers anys de la seva vida. Sí, és injust, molts altres milers de persones també han patit persecució per motius polítics i no són tant recordats. I desapareguts i exiliats hi han hagut habitualment a tots dos bàndols de les trinxeres que han dividit, i encara divideixen, les societats de totes les èpoques. D'hipòcrites seria amagar-ho.

Vuit anys fa ja de la pèrdua del poeta del Puerto de Santa María, Rafael Alberti. Àmpliament coneguda és l'obra Marinero en tierra (1924), on el poeta expressa la nostàlgia que sent en no poder gaudir del mar de la seva terra natal:

"El mar. La mar" - R.Alberti, Marinero en tierra.

Un altre poema molt conegut, en part per la interpretació cantada de Joan Manuel Serrat, és "La paloma", de l'obra Entre el clavel y la espada (1941), una de les primeres obres de la seva època a l'exili.

La inocència del vers crimilalitzada pel criminal.