dimecres, 14 de novembre del 2007

Hilary Hahn: un adagio en imatges

Quan el que popularment es coneix com a música clàssica trenca els seus clàssics esquemes; quan la imatge, la publicitat i la posada en escena són tant o més importants que la música; o t'adaptes a la nova situació, o desapareixes de la primera línia.

Quan s'uneixen el savoir-faire d'una prestigiosa discogràfica com Deutsche Grammophon i la tècnicament perfecta interpretació de la jove Hilary Hahn, amb la seva elegància i una penetrant mirada que he pogut creuar en persona, fins i tot arriscats videoclips com el que avui enllaço poden arribar a produir sensacions de molts tipus.

Imatges, ombres, l'Adagio del Concert número 1 de Paganini, Hilary Hahn i les teves pròpies sensacions. Una combinació que, si més no, no et deixarà indiferent.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola de nou !

Vaig tenir la sort de veure-la l'any passat a l'Auditori.

És la perfecció feta dona. Cap error, cap dubte, so excel.lent ....

Pot ser la violinista jove amb la millor afinació d'avui dia.

Però la seva posada en escena
transmet fredor. Prefereixo intèrprets no tan perfectes però que destil.lin passió a l'hora de tocar.

David Cuadros Tallón ha dit...

Evidentment vas escoltar-la interpretant el Concert de Beethoven, oi? Jo també hi era, 1r amfiteatre lateral.

Em va sorprendre encara més el primer cop que la vaig sentir, el desembre de 2003 (o era 2004?) amb el Concert de Bruch. Em va agafar per sorpresa, gairebé no sabia qui era...

Jo prefereixo parlar més d'elegància i de seriositat que de fredor, però on sí que estic totalment d'acord és en la perfecció de l'afinació i la netedat del so. A les antípodes de mediocres com jo!

Salut company!