dimarts, 18 de desembre del 2007

Yehudi Menuhin ens omple un got

Gravacions com aquesta de la Dansa Hongaresa núm.4 de Johannes Brahms tocada per Yehudi Menuhin poden crear dos tipus de reacció en un violinista aficionat: la del got mig ple i la del got mig buit.

En el meu cas, la primera sensació que produeix en mi és de veure el got mig buit, sabent que comparar la meva tècnica i interpretació amb la de Yehudi Menuhin hauria de ser poc menys que pecat mortal. Però ben mirat, de tant en tant hem de saber veure el got mig ple, poder ser una mica una mica xulos i dir: "Què coi! Jo toco també aquest maleït instrument, fruit de la molta (però mai suficient) feina d'anys. Violinistes del món, principiants, professionals, joves amb futur i adults amb límits difícils de superar... som els millors!".

Ara tornaré a veure el vídeo. I sé que el got mig ple començarà a buidar-se, sense remei. Fragments com el que comença al minut 1:30 de gravació són realment cruels amb un violinista mediocre com jo. Però faré tot el possible perquè l'aixeta de la motivació torni a rajar i, de mica en mica, la confiança en mi mateix torni a agafar els nivell que, modestament, crec que em mereixo.



Yehudi Menuhin (violí), Antal Dorati (piano)
Dansa Hongaresa núm.4 - Johannes Brahms

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Je, je, je, et comprenc ...

Jo també començo a tocar el violí i sé que és comparar-se amb d'altre gent amb un nivell molt per sobre del que tens.

Però crec que és molt pitjor que comparar-se amb Menuhin comparar-se amb jovenets als que dobles l'edat i estan a anys-llum de tu.

Això si que és dur de veritat !!!!

Ai, si hagués començat abans ...

Per cert, tota una demostració del domini de la doble corda !!!
Com es possible que soni així en posicions tan altes ?
és el violí ?
és ell ?

David Cuadros Tallón ha dit...

Tens tota la raó... la diferència és que jo no començo. Ja fa molts anys que hi estic i arriba un moment en què els progressos són molt lents.

Si és veritat que fa poc que toques el violí, ànims que segur que amb bona feina avançaràs sense "masses dificultats".

Pel que fa a les dobles cordes... tant el violí com ell són bons, no en tinguis cap dubte. Però més que la ma esquerra, a mi em sorprèn molt més la dreta.

Salut i bona feina!
David

Anònim ha dit...

Hallo Ramon,

Ich weiss nicht wie ich das gemacht habe, aber ich habe dein Blog gefunden. ;-) Ich finde es "sehr interessant" jejeje.

Bé suposo que ja deus saber qui sóc,no? :P (Em pots canviar el nom a mi també)
La veritat no sé com he vingut a parar fins aqui, d'un enllaç a l'atre...i trobo que el blog està molt bé. Em passaré alguna altra vegada per aqui!

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2008!

Que vagi molt bé

Qui sóc?

David Cuadros Tallón ha dit...

Hallo Rosalia, oder Margarida... oder Núria? Weishhh nishh!!

Wo hast du meinen Blog gefunden? Es nicht sehr bekannt, und ich habe noch keine Werbung im Umterricht gemacht. Macht nichts! Trotzdem macht mir dein Besucht sehr froh!

Wie du gesehen hast, ich spreche fast immer über Sachen die ich mag, oder interessante Dinge die ich im Netz gefunden habe. Wenn du irgendwelches Vorschlag hättest, das werde ich herzlich willkommen!

Komm wieder wenn du willst! Vielen Dank!

Frohe Weihnachtferien! (das habe ich dir noch nicht gesagt, entschuldigung)