Què vol dir reenviar amistat?

No sóc d'aquelles persones que reenvien tot el que reben per correu electrònic. Ni bons desitjos xinesos ni moltes de les conyes, acudits i altres temàtiques que, dia sí i dia també, arriben a les bústies de mig món. Molt bo ha de ser com per que decideixi fer perdre temps a amics i coneguts.

Avui, però, la Montserrat ens ha fet arribar una presentació de PowerPoint que parlava sobre l'amistat, ambientada amb música i amb dibuixos de l'obra d'Antoine Saint-Exupéry coneguda mundialment i anomenada Petit Príncep. Tot just llegir qui era la remitent, he vist que podia estar segur de que no em trobaria amb qualsevol cosa. És un escrit ple de tòpics, però probablement un dels que més s'ajusten al meu concepte de l'amistat.

Les amistats estan fetes de trossets

Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d’escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n’hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què... Avui dia,n’hi ha que estan fetes sols de correus electrònics, i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.

Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment. Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exupéry diu: “El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”. El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tant important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut.

Són records per a cinc minuts després, per a dins d’un any o per a sempre. Un amic es torna important per a nosaltres -i nosaltres per a ell- quan en la seva absència som capaços de riure o plorar, de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

L’important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor. Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen...
Gràcies pel trosset que m’has regalat!

(Pots veure la presentació sencera fent clic aquí)

A aquesta definició d'amistat vull afegir als que, periòdicament o de forma puntual, heu entrat a aquest racó d'internet, on el personatge que us escriu vol compartir coses que li agraden o que, senzillament, troba curioses i interessants. Gràcies!