És valorada internacionalment com una de les més grans. Fins i tot el suplement cultural Babelia del diari El País gosa afirmar que es tracta de la millor violinista del món. No em veig amb cor de corroborar aquesta valoració, però el que sí que és cert és que pel que fa a qualitat de so i a expressió musical ben pocs violinistes famosos es troben al mateix nivell que Anne-Sophie Mutter.Dissabte passat, l'esmentat suplement d'arts i cultura del diari més venut a Espanya va publicar una entrevista a aquesta magnífica violinista alemanya. Podeu llegir-la fent...
clic aquí
(l'article s'obrirà en una finestra nova)
Evidentment segur que cap de vosaltres dubta a aquestes alçades que, després de llegir l'entrevista, un viciat del YouTube com jo no ha dubtat ni un moment en buscar el que aquesta inmensa plataforma de vídeos ens ofereix sobre Anne-Sophie Mutter. La meva elecció no és casual: l'obra que interpreta acompanyada de piano ja la vaig tocar amb l'Anna fa un parell d'anys a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música de Martorell. Es tracta d'un fragment de la Sonata núm.5 per violí i piano, op.24, Frühlingssonate (Sonata Primavera) de Ludwig van Beethoven. Crec que serà bona idea no remarcar les diferències entre la interpretació del vídeo i la d'un servidor...
No hay pasado ni futuro, hay una fuerza del presente en la música que es un espejo del tiempo en que se hace.
2 comentaris:
Ningú dubta de la qualitat de la Mutter, encara que es permet unes "llicencies" amb les partitures que els més purites no li perdonen. És interessant seguir un concert d'aquesta dona (el de Txaikovsky per exemple) amb la partitura a la ma. Impressionant com es passa per "folre" la rítmica i fa "rubatos" a tort i a dret. Crec que s'ha de respectar
el que està escrit perquè així ho volia el compositor.
Bon dia Sr./Sra. Anònim!
Estic força d'acord amb tu. De fet vaig estar a punt d'escriure alguna paraula referent a les llicències de tempo que "la Mutter" es pren en la interpretació de la Sonata Primavera del vídeo de YouTube. Si hagués fet el mateix quan vaig estudiar aquesta peça fa dos anys per música de cambra, de ben segur que de seguida alguna mà s'hagués acostat cap el metrònom més proper.
Però les estrelles són les estrelles. I normalment no ho són injustament. Per exemple, el braç dret de "la Mutter" m'agrada molt, en especial els canvis de velocitat i de potència del so que extreu del seu violí. Si no els permetessim alguna llicència... potser no serien el que són.
Gràcies per l'aportació!
David
Publica un comentari a l'entrada