Ja estic fitxat! Després d'alguns intents per part de tres o quatre amics perquè m'introduís a la seva secta, puc confessar que ja hi he caigut de quatre potes... m'he registrat al Facebook.
Encara no sé que em reportarà aquesta xarxa de contactes, però el que sí que de moment puc assegurar és que la velocitat amb la que et trobes gent que fa anys que no veus és realment sorprenent. Tot just fa un dia que hi sóc i ja m'he trobat amb una vintena de coneguts... i això va pujant i ja tinc alguns missatges pendents de resposta.
Evidentment, sou lliures d'agregar-me. Tant sols heu de buscar el meu nom al buscador, o bé fer clic aquí.
Encara és d'hora per valorar la seva utilitat, però començo a passar-m'ho bé quan llegeixo comentaris com aquest:
Qué pasa nen! Vaya tela, eres mi vecino y te tengo que ver por aquí... Un abrazo!
Qui ho havia de dir que la Web 2.0 ens portaria cap a situacions surrealistes com aquesta...
Ups! He dit surrealista? Vaja, això em torna a portar bons records d'El milagro de P.Tinto. I és que no hi ha cap mena de dubte... ¡a lo loco se vive mejor!
1 comentari:
Ja veuràs com el Facebook és gairebé addictiu. La seva viralitat és brutal.
Per cert, no sabia que tenies bloc!! Ara vaig a donar-li una ullada.
Publica un comentari a l'entrada