El pitjor dia de la meva vida (exagero, evidentment)

No fa gaire, poc més d'un mes, a mi també em va passar una cosa semblant a això...

... putu router!


P.D.: Sí, confessa! Pel simple fet d'estar perdent el temps mirant pàgines improductives a internet, tu també ets una mica Enjuto Mojamuto!

¡Borja, como te ajogues te mato!

Precisament no és aquesta la millor cançó de Joaquin Sabina, però s'ha de reconèixer que se li va anar una mica l'olla quan la va composar. Potser és per això que som molts a qui la lletra de Como te digo una "Co" te digo la "O" ens sembla una de les més divertides d'un cantautor espanyol.

I és que aquest monòleg de la mare del Borja a la platja és hil·larant!

Ven acá pacá, Borja, la toalla,
¿qué te has hecho en la frente?
¿Tú has visto qué cruz?
Bueno, Ana María
bésame a Vicente.
Carretera y manta,
lo que es otro día
nos traemos del súper las fantas.

Acaba de llegir la lletra fent clic aquí.

"Sultans of Swing"... amb guitarra acústica!

Voltant fa poc per internet vaig poder trobar aquesta actuació del guitarrista i compositor Pedro Javier González al Soave Guitar Festival de 2005.

No, no és cap ex-membre dels Dire Straits. Però no per això aquesta versió de Sultans of Swing amb guitarra espanyola acústica, bateria i baix elèctric no deixa de ser molt bona. I el solo de guitarra (a partir del minut 5:20), imprescindible.

Per cert, si tens la mala sort de no conèixer encara Sultans of Swing, ara tens una bona oportunitat per redimir els teus pecats musicals. Sort en tens de mi!

You step inside but you don't see too many faces
coming in out of the rain to hear the jazz go down...

Si em truqueu al mòbil, sonaran els acords d'aquesta cançó. M'encanta.

Kraljevi Ulice i 75Cent... per una Eurovisió diferent!

Ahir, com molts altres seguidors del moviment freak, vaig respondre a la crida de veure el Festival d'Eurovisió. Poques coses a remarcar: un guanyador realment lamentable (un personatge tirat al terra que no afinava ni una, un pringat fent veure que "tocava" el violí i un pavu amb "patins sobre gel però sense gel"), el fenòmen grec de Kalomira (molt guapa però jo no ballo gaire pitjor) i la cançó de la noruega Maria Hauskaas, que en èpoques no tant llunyanes hagués guanyat de carrer. Aquesta darrera actuació, tot i que menys innovadora, em va agradar força més. Però, sigui com sigui, totes elles segueixen un esquema semblant... i en anglès! I això fa perdre molt a un espectacle que podria ser molt interessant.

En canvi, la sensació que em va portar l'actuació de Croàcia era completament diferent. El que aparentment semblava una altra frikada-crítica d'Eurovisió no era ben bé així! Primer de tot va aparèixer un senyor, a qui ràpidament vaig batejar com a "Compay Segundo croata", dient coses impossibles d'entendre (senyal que no parlava en anglès!) i, de sobte comença a sonar un violí i un acordió posant en dubte si realment ens volien situar a la Plaça del Mercat de Zagreb o a un bar de Buenos Aires. Una cançó de format força tradicional... i en llengua pròpia! I cap al final, un altre moment original: un solo d'ampolles de vi... sí, i afinades cadascuna segons el contingut.

Aquests tres minuts de Kraljevi Ulice i 75Cent ("els reis del carrer") em van fer pensar en com desaprofiten aquesta plataforma teòricament musical els molts altres països que tenen la sort de poder ser-hi presents i que es neguen a mostrar a Europa res de la seva cultura arribant a amagar, fins i tot, la llengua. En canvi, considero que Croàcia es mereix els meus dotze punts!

Us recomano, però, el videoclip de la cançó que van cantar a Eurovisió: Romanca. No us perdeu en "Compay croat" fent de DJ cap al final del vídeo!

El veritable autor del "Txiki-txiki"

Estem immersos en una de les jornades més curioses que mai s'han viscut. El moviment friki espanyol tindrà aquesta nit els seus tres minuts de glòria en la final d'Eurovisió a Belgrad (Sèrbia).

Aconseguirà en Rodolfo Chikilicuatre el seu objectiu d'igualar la primera posició de que en el seu dia van aconseguir artistes com Remedios Amaya (1983) o Lydia (1999) (encara deu maldir qui va gosar obligar-la a vestir-se d'Agatha Ruiz de la Prada)? Evidentment, em refereixo a la primera posició... per la cua! Aquest és el veritable objectiu!

Sí, podem!

Però el document que ha obert la caixa dels trons és el que qüestiona l'autenticitat de l'autoria del Chiki-chiki. Tal i com el La-la-la de Massiel va ser composat originàriament en català per Joan Manuel Serrat (ho podeu comprovar aquí), sembla ser que el Chiki-chiki realment s'escriu Estaca-txiki i va ser composat pel un dels cantants més elogiats a aquest bloc: Lluís Llach.

Un altre gran resultat del periodisme d'investigació del programa Polònia de TV3.

Seguirem somniant...

Imatges que porten bons records...

... moments per seguir somniant.

Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por.
(...)
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou sense els teus ulls.

Campanades a morts

Què deu passar per la ment d'algú que es creu amb el poder de treure la vida a algú altre? El segrest, maltracte i assassinat de la pròpia família. No fer res davant la mort dels propis conciutadans sota la runa d'un terratrèmol o per la manca d'aliments deguda a un tifó. Imposar la guerra i la mort en nom de la llibertat i de la lluita contra el terrorisme. Matar en nom de l'amor.

Són contextos diferents al de la cançó de'n Lluís Llach, però aquestes paraules haurien de perseguir la consciència d'aquell qui mata:

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Aquestes paraules haurien de ser, dia rere dia, la condemna eterna pel luxe de creure's amb el poder de decidir sobre la vida dels altres: assassins!

Campanades a morts
Lluís Llach (1977)

I

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

Concert per piano núm.1 de Txaikovski... a sac!

Sempre he trobat molt interessant la varietat de criteris a l'hora de transcriure un nom propi a una llengua amb alfabet diferent. I és que a quan he volgut posar títol a l'entrada d'avui he dubtat de com escriure el nom del famós músic rus Пётр Ильич Чайкóвский en el nostre alfabet. Serà Tchaikovsky? Potser queda més nostrat escriure Xaikòvski? Hi ha algun filòleg a la sala? Al final he optat en fer cas a la nostra (no sempre) amiga Vikipèdia i fer servir la transcripció Piotr Ilitx Txaikovski. I punt!

Tot i no ser habitual en mi, avui m´he fixat més en els concerts per piano i orquestra que en els de violí. Però és que fins fa poc no tenía notícia de que els famosos còmics britànics Monty Python sabessin tocar tant... a sac! Espero que gaudiu d'aquesta difícil interpretació del conegut fragment inicial del Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski.

Després de veure el vídeo em permeto fer tres petites reflexions:

1. Primera: què grans que són els Monty Python!
2. Segona: si ets pianista, t'envio una abraçada. Jo també t'estimo!
3. Tercera: no us perdeu, ara sí, la interpretació d'aquest famosíssim concert per part de la prestigiosa pianista argentina Martha Argerich l'any 2001 al Japó: clic aquí. Probablement és millor que la dels Monty Python, però de ben segur que mai no gosarà tocar aquesta obra sortint d'un sac. That's why I love Python!

Violí a tota corda!

Chuan Yun Li: aquest és el nom d'un dels violinistes més curiosos i sorprenents dels que he trobat al YouTube.

Tot i que no es pot comparar a la majoria de musics que he anat recomenant a aquest bloc, és cert que desitjaria tocar la meitat de bé de com toca aquest violinista xinès. Feu sinò un cop d'ull a la seva interpretació de la Fantasia de Carmen de Pablo Sarasate.

Però el que el fa més especial són els seus bisos, que podriem situar en un terme mig entre el virtuosisme i el freakisme. Si mai no heu vist un violí tocat a quatre cordes alhora, ara teniu una bona oportunitat.

Encara no en teniu prou? Si t'agraden els instruments de corda, els freaks, o simplement enyores els videojocs de la teva infantesa, no et perdis la interpretació de Super Mario.

Ja torno a estar connectat amb el món!

Doncs sí, per fi Telefònica s'ha dignat a enviar el nou router que feia setmanes que esperavem. Així doncs, torno a estar connectat amb el món, amb tres propòsits:

• 1r propòsit: Reactivar aquest bloc.
• 2n propòsit: No perdre l'estona addicional de son que he guanyat aquestes darreres nits gràcies a la pèrdua de la connexió a internet.
• 3r propòsit: Navegar i somniar...

Moltes gràcies als que heu seguit entrant cosetes, frikades o anades d'olla noves. Això segueix!