Zoran Mušič i la música de Bach

Una tarda de sensacions.

La sensació de descobrir una part de la personalitat d'un pintor eslové a través dels seus dibuixos i pintures, documents de primera mà de la ment i el sentiment d'una persona que ha conviscut amb la mort de ben a prop. Zoran Mušič un exemple més dels milers de persones humanes que, tot i haver sobreviscut a la barbàrie nazi, mai no han pogut treure's de sobre els records d'uns mesos de les seves vides a l'infern dels camps d'extermini. Aquest article d'Anton Castro resumeix en poques línies els moments clau de la vida d'aquest pintor que desconeixia fins ahir.

La música és i serà sempre per mi una de les més grans sensacions. I si vé de la mà de Bach, l'èxit és assegurat. Emulant l'expressió d'un conegut anunci de televisió: "Compartir una ària de La Passió segons Sant Mateu de J.S.Bach davant d'una xocolata calenta no té preu".

Sé que cap d'aquests bons moments han estat la sensació més important de la tarda d'ahir. Però el que sí que tinc clar és que aquest ha estat un dia important. Tres horetes per compartir i per recordar. I les que queden per endavant.

Zoran Mušič - Cavallini, 1953

J.S.Bach - La Passió segons Sant Mateu: Ària "Erbarme dich"

Erbarme dich, mein Gott,
Um meiner Zähren willen.
Schaue hier,
Herz und Auge weinen vor dir bitterlich.
Erbarme dich!

Les bromes massives d'"Improv Everywhere"

Tot just aquesta tarda he arribat de la breu ruta per terres irlandeses i una de les poques coses que he fet ha estat sortir a prendre un cafè. He aprofitat per fullejar El Periódico i, a part dels titulars del dia i de les seves habituals notícies groguenques, hi he trobat un petit reportage que m'ha encuriosit: les bromes d'Improve Everywhere.

Tots hem vist a la televisió programes de càmera oculta, però de ben segur que mai amb bromes tan sofisticades i amb tants actors en escena com les d'aquesta gent. Us recomano que feu un cop d'ull a aquest curiós article (clic aquí) i que veieu el següent resum de la que probablement sigui la broma més celebrada d'aquest grup. La sensació de veure com s'atura el temps a una gran estació de trens ha de ser difícil de descriure. A Catalunya també passa això... però els actors són trens (l'acudit era fàcil, ho sé!).

Encara en voleu més? Feu una ullada a la seva llista de missions portades a terme fins a data d'avui.

Demà em sona el espertador a les sis. Espero que poguem reprendre la vostra vida quotidiana amb la màxima energia possible... entre tots ho aconseguirem!

Passatgers amb destinació Irlanda... embarquin!

Ja falten poquetes hores! I jo encara he de fer la maleta... així que faré un darrer i ràpid cop d'ull a aquest bloc per desitjar-vos un bon cap de setmana llarg (hi ha qui en diu vacances de Setmana Santa) i que, sobretot, pogueu desconnectar de les preocupcions del dia a dia.

Música: Bothy Bandy - "Garráin Ghlasa na héireann"
(Green Groves Of Ireland)

Torno d'aquí quatre dies mal comptats, després de creuar l'illa de sud a nord. Parteixo de la convicció que serà un viatge fugaç, massa curt. Però estic convençut també de que més endavant ja hi haurà oportunitat de gaudir d'aquest país a amb el temps que, de ben segur, es mereix.

Enviaré un senyal als meus contactes irlandesos perquè vagin preparant la Guiness que farà les funcions de la cinta que s'acostuma a tallar a les innauguracions. Salut!

Erasoul... by Eloi & Co.

Actualització de luxe! Avui és un d'aquells dies en què les entrades del bloc m'arriben fetes... aquesta vegada de la mà de l'Eloi que, mitjançant la resposta a un mail, ens proposa el següent vídeo musical.

Com que encara no he vist ni escoltat res més que aquesta gravació, robaré la presentació que fa al seu bloc el bateria d'aquest grup anomenat Erasoul:

Expressar-nos, riure, divertir-nos, compartir... fer música en definitiva és el que volem aquest trio que em creat recentment, encara que ja portem un llarg bagatge junts, tocant i fent cervecetes al bar de la cantonada. Aquí teniu una petita demo d’un medley que vam gravar i que espero que us agradi. Això és el més light que tenim, estem arranjant tot tipus de temes de Ray Charles, Stevie Wonder, Nirvana, etc…tenim moltes sorpresetes que oferir-vos. Esperem fer-ho ben aviat!

Anirem penjant els temes al nostre myspace: http://www.myspace.com/erasoultrio

Components d'Erasoul Trio:
J.A. Hernández: Veu i Guitarra elèctrica
J.J. Caro: Teclats
Eloi López-Oltra: Bateria

Doncs fins aquí una altra actualització gentilesa de la sempre admirada funció copy+paste. Espero que aquesta gent segueixi passant-s'ho bé fent música i a veure si algun dia em deixo caure per algun bolo. De moment, l'únic contacte que he tingut amb aquest trio (no malpenseu) és corroborant el comentari de les cervesetes dels bars (ara sí que podeu malpensar). Quan farem la propera?

Jo (tampoc) estic boig

Juanjo Sáez - Cosas de artistas
Font: El Periódico de Catalunya - 16/3/2008 (enllaç aquí)

P.D.: "Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica" by Salvador Dalí... clic aquí.

Facebook... ¡a lo loco!

Ja estic fitxat! Després d'alguns intents per part de tres o quatre amics perquè m'introduís a la seva secta, puc confessar que ja hi he caigut de quatre potes... m'he registrat al Facebook.

Encara no sé que em reportarà aquesta xarxa de contactes, però el que sí que de moment puc assegurar és que la velocitat amb la que et trobes gent que fa anys que no veus és realment sorprenent. Tot just fa un dia que hi sóc i ja m'he trobat amb una vintena de coneguts... i això va pujant i ja tinc alguns missatges pendents de resposta.

Evidentment, sou lliures d'agregar-me. Tant sols heu de buscar el meu nom al buscador, o bé fer clic aquí.

Encara és d'hora per valorar la seva utilitat, però començo a passar-m'ho bé quan llegeixo comentaris com aquest:

Qué pasa nen! Vaya tela, eres mi vecino y te tengo que ver por aquí... Un abrazo!

Qui ho havia de dir que la Web 2.0 ens portaria cap a situacions surrealistes com aquesta...

Ups! He dit surrealista? Vaja, això em torna a portar bons records d'El milagro de P.Tinto. I és que no hi ha cap mena de dubte... ¡a lo loco se vive mejor!

Cap de setmana surrealista... "paseando con papá"

Aquest ha estat un cap de setmana força complet. A més de la representació de La Passió i de les eleccions generals, han tigut lloc els aniversaris de la Núria i el Dani, així com la celebració dels 72... ai no, dels 27 anys del Raimon, l'"abuelo" que accedeix a que pugui aconseguir els meus capricis sempre que hem voltat per Europa (tot i que a aquesta edat ja "chochea"). No cal dir que a tots ells els desitjo el millor.

Abans, però, una bona colla vam seguir la crida de la Laia per fer una excursioneta. A més de la monumental calçotada a El Pont d'Armentera, que tenint en compte la complicada digestió posterior podriem valorar com a "realista", vam poder portar a terme també un parell de visites que només podrien ser definides com a "surrealistes" o bé, com a mínim, curioses. En properes actualitzacions en faré algun comentari. Ara per ara, en donaré només una pista per cadascun dels llocs visitats: "Sakya Tashi Ling" i "¡puños fuera!".

Això sí, mentre duri l'espera, podeu gaudir d'algunes imatges de la pel·lícula El milagro de P.Tinto que és, segons la meva humil opinió, l'obra mestra de l'humor surrealista espanyol. Si encara no l'heu vist i voleu riure de valent sense caure en l'acudit fàcil, us la recomano. En particular, la seva banda sonora és realment divertida, versionant cançons que ronden el mig segle de vida d'una forma completament addient amb el desenvolupament de la història de la família P.Tinto. La cançó del següent vídeo és "Paseando con papá" i la vam poder escoltar al cotxe volvito de l'Aïda: música surrealista per una excursió surrealista. Tralarí, tralarí!

Ups... gairebé me n'oblidava de molts altres moments surrealistes del cap de setmana: l'ambient de Champions League al carrer Gènova de Madrid, el resultat del PSC a Catalunya (encara algú es frega els ulls), i també ell, el més gran...

el gran triomfador!

Bei mir bist du schön

Podria dir-te "bella", o fins i tot dir-te meravellosa. Cada llengua només ajuda a dir-te com n'ets de gran. He intentat dir-te que per mi ets bonica, així que fes-me un petó i prova d'entendre'm.

Sota el títol original en Jiddisch בייַ מיר ביסט דו שיין, però més coneguda en versió anglesa però sota el títol alemany Bei mir bist du schön, moltíssims artistes d'arreu del món han versionat aquesta cançó que vaig poder descobrir recentment interpretada per Robin McKelle. De la versió original de Scholom Secunda (veure història de la cançó aquí) a la d'aquesta artista de Boston ha plogut molt, però la setantena d'hiverns que ens separen d'aquells tristos i, alhora, trascendentals anys trenta i quaranta no evita que les músiques d'aquells temps deixin de ser versionades pels nous intèrprets del segle XXI.

I could say "Bella, bella", even say "Wunderbar".
Each language only helps me tell you how grand you are.
I've tried to explain "Bei Mir Bist Du Schön".
So kiss me and say you understand.

P.D.: Si has trobat a faltar la versió de les Andrew Sisters, fes clic aquí. Si més aviat prefereixes la versió francesa de Leo Marjane és aquí on has d'entrar. O bé potser vols donar una altra volta a la cançó i escoltar-la com s'escoltava als seus inicis: des del gramòfon!